Arribem al final del mandat municipal 2007 – 2011. Un mandat que va començar malament, amb un pacte terrorífic i contra natura entre ICV-EuiA, CIU i el PP que va donar la alcaldia al senyor Morral. Com era d’esperar, allò no podia acabar bé de cap de les maneres i no van arribar a bon port. A un any i pocs mesos de les següents eleccions, es va formar un nou govern entre PSC i CIU. Un govern amb majoria, estable i seriós; que ha assentat les bases per encarar el futur amb totes les garanties per una ciutat com Cerdanyola. No podíem permetre’ns el luxe de seguir apostant per aventures i quimeres que l’únic que han aconseguit és que la nostra ciutat perdés pistonada.
Arribats a aquest punt, ja s’han presentat tots els partits polítics que concorreran a les eleccions municipals del proper 22 de maig. En total són 12 candidatures, de totes les ideologies i colors que faran difícil que algun ciutadà no és vegi representat en alguna d’elles, a no ser que s’opti pel vot en blanc o nul: una opció tan vàlida com qualsevol altre (l’important és exercir el dret i anar a votar).
Òbviament i com no podia ser d’un altre manera, crec que la candidatura que millor representa a la Cerdanyola real és la dels i les socialistes encapçalada per la Carme Carmona i en la qual tinc l’honor de formar-hi part. En poc més d’un any la Carme ha estat capaç d’endreçar la casa, començant per les malmeses finances municipals (tancant el 2010 amb superàvit) , seguint per desenvolupar el Pla Urban (estava aturat!) i infinitat de millores de l’espai públic, continuant per tenir la ciutat més neta que mai amb un nou contracte de neteja, seguint amb una política ocupacional com la situació de crisis mereix i finalment ser distingits per la nostra inversió dels projectes FEOSL com a ciutat de la Ciència i la Innovació. Podria seguir destacant avenços en aquest curt període de temps, com l’obertura del patis dels col·legis els caps de setmana, la creació d’un viver d’empreses pels emprenedors, la remodelació de la Plaça Sant Ramon o l’ Avinguda Canaletes, la instal·lació de parcs a les places de Cerdanyola 2000, la pavimentació de l’Avinguda República Argentina i el final del Passeig Cordelles... i un llarg etcètera que trobareu en el balanç de mandat 2010-2011.
Han quedat moltes coses per fer, moltes; però en un any és difícil aprofundir més. Hem de remodelar integralment les places de Cerdanyola 2000, millorar pavimentacions de molts carrers, millorar voreres de pràcticament tots els barris, seguir apostant per millorar l’activitat econòmica i crear llocs de treball, apostar més per la formació per encarar la crisis, millorar les nostres polítiques socials, trobar la millor solució per l’abocador de Can Planes, apostar pel nostre esport, recuperar la instal·lació de Fontetes, etc. Tenim tantes coses per nomenar, tantes coses per fer, totes per Cerdanyola i la seva gent.
Com diu el títol d’aquest bloc, crec que “Nos sobran los motivos” per donar suport a la Carme Carmona. Mereix seguir sent la nostra alcaldessa a partir del 22 de maig, la que lideri l’equip que ha d’aconseguir una Cerdanyola de primera, una Cerdanyola guanyadora.
