No a la prohibició

Mai he amagat la meva postura sobre les curses de toros, ni la meva simpatia per aquesta festa. Sempre he mantingut la mateixa postura: mai debatré amb algú antitauri, perquè senzillament tenen raó en el fons. Ara bé, que puc fer si m'agraden?

Entenc els toros com un art, una meravella més de la vida. La lluita del home davant la mort; els instants del tot o res. Això només ho pot aconseguir el toreig. Valoro molt la valentia del torero per posar-se davant d'un animal brau i de 500 quilos; pràcticament ningú és capaç de fer-ho. Aquest sentiment és difícil d'explicar i de fer entendre a algú que només veu el patiment d'un animal, i no la grandesa d'una festa cultural i un autèntic art que té molts anys d'història.

Escric això perquè demà és votarà, com tothom sap, la prohibició a Catalunya. Si no hi ha sorpreses, sembla que guanyarà suprimir les curses de toros. Demà serà un dia trist per Catalunya, molt trist. Els toros haurien de desaparèixer perquè la gent no va a la plaça, però mai per imposició. Ens estem acostumant a prohibir tot el que no ens agrada, sense respectar el lliure dret de l'altre, com fumar. I penso, molt sincerament, que aquest no és el camí. Qui no vulgui toros, que no vagi a la plaça, i qui no vulgui el fum del tabac, que no visiti els bars de fumadors.

Y sin embargo

¡Pero que maravilla!

La mani y campeones del Mundial

Este ha sido un fin de semana de contrastes, de visiones, de realidades diferentes, pero de unión y de muestra de que aún seguimos vivos. El sábado nos envolvíamos en la senyera para defender nuestro Estatut y el domingo nos envolvimos en la bandera española para animar y ganar la final del mundial de futbol con España (¡qué bonito suena eh!). Los dos eventos fueron un éxito y acabaron de la mejor manera que podían acabar.

En la manifestación no conseguimos andar ni 150 metros en más de tres horas; creo que ni el más optimista de todos podía imaginarse una cantidad de gente como la que hubo. Algunos dicen que no teníamos que ir, que era una manifestación de independentistas y nacionalistas. Discrepo, era una manifestación en defensa de nuestros derechos y en contra de una sentencia injusta y sin sentido de un Tribunal Constitucional de escasa legitimidad, como todos sabemos. Lo siento, pero no: no voy a consentir que unos pocos se agencien del Estatut de todos, de nuestra senyera, y en definitiva, de nuestra nación. Catalunya somos todos y lecciones de catalanismo, no nos darán. Estábamos donde teníamos que estar.



El domingo el Parc del Turonet se llenó hasta la bandera con La Roja. No sé la gente que pudo haber allí, pero eran muchos, algunos hablan de más de 2000 personas. Quiero volver a agradecer a las AAVV del Turó y Fontetas y al Bar Restaurante el Paseo y Alaska, especialmente a Bauti y a Enrique, por apostar y arriesgar en tiempos difíciles. Han dado un servicio excelente a una demanda que pedía mucha gente en Cerdanyola y debemos agradecérselo. Creo que todo salió genial, la fiesta de después del partido con el DJ fue el colofón de una noche mágica que no olvidaremos nunca. La celebración del gol de Iniesta rodeado de la gente que quieres no tiene precio y que se quite la camiseta y recuerde a Jarque hizo que muchos recuerdos vinieran a la cabeza, sobre todo de todos aquellos que no están aquí físicamente con nosotros. Ahora sabemos lo que es ganar un Mundial, por fin. Hemos sido los mejores y hemos ganado, que no siempre ocurre. Queremos más, dentro de 4 años, a por el segundo.

Viva España! Y Visca Catalunya!

Pantalla gegant per veure la final

A Cerdanyola tindrem pantalla gegant per poder seguir la històrica fita de la final del mundial on Espanya s'enfrontarà a Holanda. Gràcies a les AAVV de Fontetes i el Turó i als empresaris locals cerdanyolencs del Bar Alaska i Bar Restaurant El Paseo. Ells han apostat per arriscar i oferir a tots els ciutadans de Cerdanyola el partit en una pantalla gegant de tres per tres al Parc del Turonet. Cerdanyola no podia quedar-se al marge i com altres poblacions del voltant aplegarà a una gran quantitat de persones per poder disfrutar de l'històric partit.

En veiem diumenge a les 20:30h al Parc del Turonet! Podem!

El Constitucional, una camera més

Una camera més, juntament amb el Congres i el Senat, per al PP, és el Tribunal Constitucional. Allà és on ha posat de moda guanyar el que no és capaç de fer-ho políticament amb els seus vots. Un Tribunal Constitucional amb 4 dels seus membres caducats des del 2007, perquè aquest partit no vol de cap manera la seva substitució.

Aquest tribunal és el que ha decidit retallar l’Estatut que havia votat el Parlament de Catalunya, el Congrés dels Diputats i, el que encara és més important, el poble de Catalunya amb una immensa majoria. Aquest tribunal és el que també pot decidir sobre si els homosexuals tenen o no dret a contraure matrimoni i, el que està ara de màxima actualitat, si la nova llei de l’avortament podrà o no seguir endavant. Un despropòsit tot plegat.

En definitiva, tenim un partit que vol guanyar a través de la justícia el que no guanya amb la força dels vots. I un partit que utilitza els ideals, la moral i els sentiments com i quan els hi dona la gana, segons siguin els seus interessos a cada moment. Durant 8 anys van governar i no van tocar la llei de l’avortament, com tampoc tocarien si tornen el matrimoni homosexual. Van parlar català a la intimitat de la mà de Pujol i ara ho volen fer amb Mas. Contradiccions i més contradiccions, per un partit que l’únic que vol és recuperar el poder. Al cap i a la fi, l’Estatut, els homosexuals i l’avortament, és el menys important.