divendres, maig 14, 2010

Les dimissions de Moreno i Font


Ja és oficial: Moreno i Font dimiteixen dels càrrecs al govern i al Consistori. Fins ara no he volgut comentar absolutament res, tot i que els rumors ja s'havien escampat per la ciutat uns dies abans, esperant que siguin els protagonistes els que, públicament, diguessin els seus motius. Motius que han estat única i exclusivament personals, tot i que alguns han intentat buscar on no hi ha, buscant un benefici partidista i inventant una crisis de govern que no existeix.

Si no fossin motius personals, els 2 protagonistes de les dimissions òbviament no haguessin acceptat realitzar una roda de premsa conjuntament amb l'alcaldesa de la ciutat, Carme Carmona, i el Primer Secretari del PSC de Cerdanyola, Víctor Francos. A més, Moreno, durant la presentació pública de la dimissió, va dir una frase que resumeix molt bé la situació: "faig més falta a la meva família que al meu partit on continuaré fins a l'últim alè". Una frase perfecta, justa, molt de la seva personalitat i d'una persona fidel al seu partit fins l'últim moment; que a mi, personalment, m'ha arribat al cor.

Des d'aquí vull donar les gràcies a tots 2 per la feina feta durant aquest anys. Especialment, i sense que la Carme Font s'enfadi amb mi (segur que no ho farà), especialment al José Miguel Moreno, que ha portat el timó d'aquest partit en els moments més difícils i durant una llarga travessia al desert i que ara, quan podem desenvolupar les nostres polítiques, ha de marxar perquè la seva família el necessita al seu costat. Gràcies Moreno! Gràcies Carme! Les portes sempre les tindreu obertes.

Per últim i com a ningú se li escapa, el número 13 de les llistes l'ocupo jo. No és la millor manera d'entrar com a regidor a l'Ajuntament, però aquestes coses venen quan menys t'ho esperes. Anuncio, des del meu bloc, que agafaré el relleu i entraré com a regidor. No puc garantir fer-ho tot bé, però si que posaré totes les meves ganes i il·lusió per treballar per la meva ciutat i la seva gent. Treball, per la meva part, no faltarà: aquí estaré per tot el que necessiteu.

dissabte, maig 08, 2010

Sempre Tamudo!

Avui diem adéu a Raúl Tamudo: el millor jugador de tota la historia de l’Espanyol . És un adéu agre i que cap de nosaltres hagués volgut pel nostre capità i pel jugador que més alegries, amb diferència, ens ha donat. Però les circumstàncies ens han portat fins aquí i personalment crec que el jugador és molt més responsable d’aquesta situació que la directiva o el propi entrenador.

Dit això, crec que avui ens hem d’oblidar el màxim possible d’aquest trist final i acomiadar a Raúl Tamudo com és mereix. Els espanyolistes no podem oblidar aquell gol a la final de la copa del rei de València que va donar la volta al món, o aquell golàs al camp a Balaidos, el recordat per sempre tamudazo i tants i tants altres que han donat tantes alegries. Avui Tamudo ha de marcar: ho va fer a Sarrià i a Montjuic; no pot marxar sense fer-ho al nou estadi de Cornellà-El Prat. Més d’una llàgrima caurà avui a més d’un... Sempre Tamudo!

dimarts, maig 04, 2010

Valoració de "Can Sarau"






Valoro positivament l’Espai Jove “Can Sarau” que aquest any l’ajuntament ha muntat per la festa major del Roser de Maig. Un espai obert a tothom, sense sectarismes de cap tipus i de cara a tots els públics joves de la ciutat. Ha estat el primer de molts que espero vinguin en un futur i on podem , entre tots, corregir les coses que es poden i s’han de millorar. Amb una publicitat mínima (no és va fer cap cartell), per no dir inexistent, divendres va haver una afluència acceptable de públic i dissabte, un cop va acabar el futbol, feia goig veure com estava el pavelló Can Xarau. Ara ens hem de reunir totes les entitats que hem participat, i les que ho vulguin fer, per començar a treballar per les festes de l’any vinent. Aquestes han estat un èxit, però hem d’aconseguir que les properes siguin encara millors!