Descarrega el segon programa de Taula Rasa

Ja podeu descarregar el segon programa de Taula Rasa aquí. En aquesta ocasió els convidats érem: Daniel Mallén (JERC), Pol Ribas (Espai Buit, Comissió de Festes Majors Alternatives), Marc Escribano (AMC L'Escorxador) i jo mateix. Els temes de debat eren: Festes Majors Alternatives vs Can Sarau; i Democràcia. La meva opinió ens els dos temes crec que us la imagineu. Ja em direu que us sembla!

El PP de Badalona y la inmigración

El PP de Badalona ha repartido, junto con la presidenta del partido en Catalunya, Alicia Sánchez Camacho, un panfleto claramente xenófobo y ofensivo; no sólo hacia las personas contra las que iba, sino contra cualquiera que tenga un mínimo de sentimiento. Esta vez se han pasado de la ralla, con el lema de “No queremos rumanos” en el panfleto en cuestión. El PP ha pedido perdón, pero Albiol, portavoz del PP en Badalona, aún no ha dicho esta boca es mía. Sánchez Camacho, la centrista que venía a recuperar el espacio del PP en Catalunya, se ha quitado la careta y ha encarado el debate de la inmigración sin complejos. La solución al problema de la inmigración es fuera los rumanos, perfecto, vamos bien. Pero lo peor de todo, es pedir perdón 24 horas después de ver la repercusión que ha tenido un acto que has hecho con una sonrisa de oreja a oreja. Hay que ser consecuentes, Alicia.

Me da mucho miedo este discurso xenófobo, más aún dentro de un partido de gobierno (o que al menos pretende serlo). Ya sabemos que PXC son unos racistas (ojo, con opciones a entrar en el Parlament), pero el PP debería tener un discurso un poco más elaborado. Más aún, cuando fue en su etapa de gobierno cuando más inmigrantes ilegales entraron a España. La inmigración ilegal es un problema, efectivamente, pero no podemos olvidar lo más importante: estamos tratando con personas.

El nou Cerdanyola Info

El diari digital Cerdanyola.info renova el seu disseny en període de proves

Celebro el nou disseny del portal d'informació www.cerdanyola.info. Crec que aquest s'ha convertit en el millor mitjà de comunicació local: per la seva qualitat i per la rapidesa a l'hora de publicar les notícies. Més ara, que desgraciadament els llançaments dels altres mitjans de comunicació ha baixat de forma considerable i és molt més complicat recopilar un exemplar. El nou portal s'ha adaptat als elements web 2.0 i té una vista molt més moderna i accessible. Només trobo a faltar un apartat per comentar les notícies; tot i que és poden valorar, però només positivament.

El hueco en el que anido

Y, como la tierra generosa abraza la raíz
de un frutal encendido, yo te abrazo a ti.
Y abrazo tu ropa, no sé, tus maletas
tu rostro, tus dudas, tus pies, su huella,
tus manos y hasta tus zapatos,
tu pena, mi castigo,
la curva de tu espalda,
el hueco en el que anido.

Ismael Serrano

¿No es precioso?

Haurem de demanar perdó

El derbi ha passat i la conclusió que trec de tot plegat és que al final haurem de demanar perdó. Així és, tota la parròquia blanc-i-blava hauríem de demanar perdó: jugadors, directius i aficionats; posar-nos de genolls i baixar el cap, tot per haver plantat cara al poderós, a l’intocable. Hem de demanar perdó per jugar amb ganes, amb intensitat, per esforçar-nos al màxim, per omplir un estadi amb 40.000 persones, per animar. No podem sortir amb aquestes ganes al camp, hem de sortir atemorits, cagats. L’altre equip de la ciutat de Barcelona mereix un respecte, mereix que ens deixem passar la mà per la cara. Al cap i a la fi hauríem de demanar perdó pel simple fet d’existir. No ens enganyem: molestem. Molestem al nacionalculerisme. Catalunya només un club. Però pericos, la realitat és som més vius que mai. Només nosaltres sabem el que significa l’Espanyol i tot el que hi ha darrera d’aquests colors. Som la força d’un sentiment i per molt que vulguin no acabaran amb nosaltres. No surrender. Em quedo amb una pancarta que és va veure dissabte a Cornellà: “Aquest sentiment mai el podreu comprar”.

La passarel·la

En aquest cas, 2 imatges valen més que mil paraules...

(Fotos JR Urbano)

Ahir vaig assistir a l’assemblea que és va organitzar a l’Altis per informar als veïns de la situació actual de paralització de les obres de la passarel·la del Riu Sec. El que més em va cridar l’atenció és que de les 40 ó 50 preguntes que van formular, totes coincidien en el fet de considerar la passarel·la totalment innecessària i molt lletja estèticament; menys una intervenció d’un conegut militant d’EUiA que és va mostrar a favor. El meu partit sempre s’ha manifestat en contra d’aquesta infraestructura per molts motius: nul·la utilitat, cost desorbitat, estèticament horrorosa i, a més, de difícil i costosa neteja. Algú d’ICV o del PP (per mi els responsables polítics) haurien de justificar d’alguna manera la realització de la passarel·la. Si no teníem prou amb tots aquets inconvenients, ara ens trobem amb aquest enorme problema. La obligació de l’Ajuntament era parar les obres immediatament i ara buscar solucions i responsabilitats. Això no pot quedar així.

Per altra banda, sóc de la mateixa opinió d’un veí que va intervenir ahir afirmant que no s’hauria d’invertir ni un sol euro en el Riu Sec i estalviar per tapar-ho d’una vegada . Quans diners s’han gastat al Riu Sec per estar d’aquesta manera? Fer una obra d’aquestes magnituds té un cost elevadíssim, però si no comencem algun dia a estalviar, o les obres per petites que siguin, mai acabarem i continuarem amb un riu que és una autèntica claveguera.

Per cert, el semàfor vermell d’ahir dia 15/04/2010 al senyor Antoni Morral de La Vanguardia és històric i una mostra més de la ficada de pota monumental que va cometre.

Aturades les obres de la passarel·la

Foto: JR Urbano

Cada dia que passa hi ha més motius per justificar el canvi de govern que va haver a la ciutat. La gestió d’ICV ha estat un fracàs absolut al capdavant de l’alcaldia. Avui ens hem assabentat de la última (esperem que així sigui):

Les obres de la passarel.la del riu Sec s'aturen per riscos d'inundabilitat del passeig de les Acàcies

Un decret d’alcaldia, signat pel senyor Antoni Morral, va tirar endavant les obres, tot i que existien informes tècnics que no ho aconsellaven. És una més, de moltes. L’actual govern no ha tingut més remei que paralitzar immediatament les obres per evitar causes majors.

Aquestes ja eren unes obres totalment innecessàries segons el meu modest punt de vista i d’un dubtós gust arquitectònic , per no dir que era una passarel·la horrorosa amb un tubs blancs que no havia per on agafar-los. El cost de la obra era de prop de 2 milions d’euros i ara ha de quedar aturada. Gràcies Morral, encara estem pagant les conseqüències de la teva gestió.

Apoyo a Garzón

Como no podía ser de otra manera, apoyo a Garzón. Un señor que fue capaz de promover una orden de arresto a Pinochet por crímenes contra la humanidad, meterse en la desaparición de españoles durante la dictadura argentina, destapar el caso Gürtel o abrir una causa contra los desaparecidos del franquismo, entre otros muchos casos, me merece todos mis respetos y simpatías.

Es surrealista, por no decir otra cosa, que pueda ser inhabilitado el mejor juez que ha tenido este país y, además, que sea la Falange española la que ha sentado a Garzón en el banquillo. Toca mojarse, toca movilizarse por él; como hizo metiéndose en el barro (y la mierda) de casos en los que nunca nadie quiso meterse. Ahora nos toca a nosotros, a la sociedad en su conjunto. Se nos tiene que oír, no podemos consentir que Baltasar Garzón sea inhabilitado por los celos y en muchos casos la mala fe de algunos de sus compañeros.

New York II

Me equivoqué: NY no es la mejor ciudad del mundo. Como me dijo Jordi: NY es la ciudad del mundo. Todos deberíamos tener la oportunidad de ir, al menos, una vez en la vida.