Nova web JSC Cerdanyola

Per fi em deixat el bloc de la JSC de Cerdanyola i tenim pàgina web pròpia. Han estat molts anys treballant i lluitant per aconseguir una web, però sempre per un motiu o per un altre mai ho aconseguíem. Us convido a donar-vos una volta aquí i comentar qualsevol cosa que és pugui millorar. Per últim, gràcies a tots els que l’han fet possible!

La SGAE, les perruqueries i demés

No sóc dels que critiquen a la SGAE, simplement per ser la SGAE i sense cap tipus d’argument. Defenso que ha d’existir una entitat (o el que sigui) que defensi als autors i creadors; per tant, aquest escrit no pretén ser un més dels que podem llegir de crítica feroç contra aquesta societat. Penso que els autors tenen tot el dret del món a cobrar pel treball que fan, com qualsevol altre persona que treballi. El problema està en que encara no s’ha trobat la manera de combinar el món actual globalitzat que tenim , la revolució d’Internet i que els autors cobrin pel treball que fan.

La pirateria no és la solució al problema i tots abusem de la pirateria, com tampoc ho és intentar exprimir des de la SGAE al màxim: cobrant pels CD’s un cànon, cobrant per concerts benèfics on ningú cobra, o cobrant, com està ara de màxima actualitat, a les perruqueries per tenir un fil musical als seus establiments. ¿s’imaginen si els perruquers demanessin un cànon per cada persona que entra a les oficines de la SGAE després d’anar a les seves perruqueries? ¿no són drets d’autor un bon pentinat o un bon tall?

Aquestes preguntes, que poden semblar una barbaritat (i que són una barbaritat), estan a la mateixa alçada de voler cobrar drets d’autor per posar música als establiments. Insisteixo, la SGAE té un greu problema de comunicació i de voler exprimir al màxim el monopoli que ostenta. Aquest no és el camí a seguir: d’aquesta manera només donen ganes de continuar piratejant música i cinema. El camí és un altre, Internet ha estat una autèntica revolució i necessitem d’un altre revolució per buscar un sistema per combinar l’accés econòmic o gratis (amb publicitat) juntament amb uns autors que han de cobrar pel treball que realitzen.

La oposició que tindrem?

Ja tenim les primeres mostres de com serà la oposició que practicarà ICV-EUIA a Cerdanyola del Vallès. Les seves maneres de fer queden demostrades a l’últim escrit que han enviat a la premsa. Aquí tenim un bon exemple: “I posats a informar a la ciutadania, estaria bé que informés de quin és el contingut del pacte amb CiU i de per què ha possibilitat que des del passat 16 de desembre l’autèntica alcaldessa de la ciutat sigui Consol Pla i no Carme Carmona”.

Tenim un poti poti interessant: l’odi cap a la Consol Pla, la crítica per la crítica al principal partit del govern i, a més, comencem una campanya de descrèdit de la Carme Carmona. En qualsevol cas, dubtosa i jo diria que dolenta manera de començar de la nova oposició. Avui tenim el primer ple del nou govern (un ple que també han criticat perquè no es va fer al desembre), veurem com van les formes d’actuar de cadascú.

El papel de Laporta

Dicen que tanto en CIU como en ERC están nerviosos ante la posible candidatura para las elecciones autonómicas de un partido político nuevo liderado por el actual presidente del Barça Joan Laporta. Es más, incluso Reagrupament, partido nuevo del anterior conseller Carretero, podría verse sin prácticamente opciones si Laporta se presenta. En cualquiera de los escenarios, lo que queda meridianamente claro es que el voto independentista y nacionalista se divide de forma considerable para las próximas elecciones que tenemos los catalanes.

Lo cierto es que Laporta es un tipo que me cae bien, más allá de las diferencias ideológicas que podamos tener y de mis nulas simpatías por el club azulgrana. Digamos que en esas encuestas que suelen aparecer en la prensa de con que personaje conocido te tomarías una copa; para mi un candidato seguro sería el presidente del Barça. Además de las cuestiones personales, es innegable que su gestión ha sido prácticamente impecable, más allá de cuatro salidas de tono que ha tenido. Mezclar futbol y política siempre me ha parecido un error, pero lo cierto es que Laporta jamás ha escondido su ideología y se presentó a las elecciones con el nacionalismo unido al barcelonismo como bandera. Es decir, las cartas estuvieron boca arriba en todo momento y los socios sabían lo que votaban. Nos guste más o menos, los socios son los dueños del club y, por tanto, ellos y solo ellos deciden quienes son sus representantes y gestores.

Así, aunque pudiera parecer mentira, Joan Laporta puede tener la clave de las elecciones autonómicas en Catalunya si es capaz de aglutinar una parte del voto de CIU, de ERC y de Reagrupament. Veremos como van las cosas cuando formalice, si lo hace, su candidatura. De todas maneras, el fin de estas elecciones es saber si el Govern d’Entesa sumará o no sumará los 68 diputados necesarios para llegar a la mayoría absoluta y que papel jugará Laporta en todo esto.

França multarà per portar el burka

França multarà per portar el burka

No sé que us semblarà a vosaltres, personalment em sembla una mesura exemplar. La primera vegada que vaig veure a una dona amb burka va ser a Londres i em va impressionar moltíssim: anava acompanyada per descomptat del seu marit (el qual amb aquesta llei també li tocaria pagar). A Barcelona, afortunadament, mai he vist a ningú. I espero continuar així molt de temps.

He llegit que el Partit Socialista Francès està dividit davant d'aquesta llei, una pena. A les persones que defensen "la llibertat" de dur aquestes peces simplement els convidaria a posar-se una d'elles i passejar pels carrers de la seva ciutat durant 5 minuts. Estic convençut que tindran més que suficient per canviar d'opinió.