Mai he amagat la meva postura sobre les curses de toros, ni la meva simpatia per aquesta festa. Sempre he mantingut la mateixa postura: mai debatré amb algú antitauri, perquè senzillament tenen raó en el fons. Ara bé, que puc fer si m'agraden?
Entenc els toros com un art, una meravella més de la vida. La lluita del home davant la mort; els instants del tot o res. Això només ho pot aconseguir el toreig. Valoro molt la valentia del torero per posar-se davant d'un animal brau i de 500 quilos; pràcticament ningú és capaç de fer-ho. Aquest sentiment és difícil d'explicar i de fer entendre a algú que només veu el patiment d'un animal, i no la grandesa d'una festa cultural i un autèntic art que té molts anys d'història.
Escric això perquè demà és votarà, com tothom sap, la prohibició a Catalunya. Si no hi ha sorpreses, sembla que guanyarà suprimir les curses de toros. Demà serà un dia trist per Catalunya, molt trist. Els toros haurien de desaparèixer perquè la gent no va a la plaça, però mai per imposició. Ens estem acostumant a prohibir tot el que no ens agrada, sense respectar el lliure dret de l'altre, com fumar. I penso, molt sincerament, que aquest no és el camí. Qui no vulgui toros, que no vagi a la plaça, i qui no vulgui el fum del tabac, que no visiti els bars de fumadors.
0 comentarios:
Publica un comentari