Persones amb disminució

Aquests dies estic fent un curs sobre persones amb disminució per les tardes. La veritat és que el vaig escollir perquè donaven força crèdits de lliure elecció (imprescindibles per acabar la carrera) , l’horari era perfecte i , a més, eren econòmics. El primer dia anava amb la sensació que acostumo a anar a aquests crèdits: avorriment, pèrdua de temps, etc; la sorpresa va ser quan el temps se’m va passar volant i vaig aprendre coses molt interessants que desgraciadament no coneixia.

La primera sorpresa va ser que el professor era cec. Als 30 anys va perdre la visió i desgraciadament no tornarà a veure mai més. Ha hagut de refer la seva vida (ara tindrà uns 55 anys) i pel que ens va explicar, s’ha sortit bastant bé: treballa i dedica el seu temps lliure a ajudar a persones amb disminucions des de la seva associació. Té molt bon humor i fa bromes amb la seva ceguera, segurament sigui la millor manera de sortit endavant. Per explicar una anècdota, el primer dia ens va dir que estàvem tots aprovats, afegint : “ alguna vegada us ha vigilat un examen un cec? Doncs imagineu-vos si esteu aprovats”. El fi de tot plegat és la conscienciació i la informació de com viuen i que necessiten aquestes persones, la nota passa a un segon terme.

Com he dit la sensació durant el curs és agredolça: agre quan veus les desgràcies que passen a diari i la quantitat de gent que pateix disminucions de tot tipus, i dolça quan hi ha gent que ha pogut sortir endavant, intentant portar una vida el més normal possible. El més important és la quantitat de coses que aprens sobre com viuen les persones amb disminucions i com podem fer per ajudar-les el màxim possible. Petits detalls que per nosaltres són pràcticament insignificants com, per exemple, que la targeta del metro tingui una pestanyeta a la part esquerre, a ells els ajuda a introduir-la correctament a la primera sense demanar ajuda; han trigat anys i anys per aconseguir-ho. Les administracions han d’acabar d’una vegada per totes amb les maleïdes barreres arquitectòniques i tenir tolerància zero amb tots els llocs (tant públics com privats) que no les compleixen.

Falta conscienciació i informació per la nostra part, són persones amb exactament els mateixos drets que els demés i, per tant, han de tenir totes les facilitats per anar pel món. Ningú sap si demà serem nosaltres o, un familiar proper, el que és pugui trobar en una situació semblant. És cert que hem avançat moltíssim en la bona direcció i que tant Catalunya com Espanya són exemples a seguir per molts països, però encara podem avançar més i no podem deixar de fer-ho: ells i elles, ho mereixen.

Morral vol guanyar unes eleccions

No acostumo a creure en les casualitats, i la destitució de Consol Pla coincidint amb la marxa d’Antonio Cárdenas com a candidat del PSC, no me la vaig creure mai. Sempre he pensat que era una estratègia de l’alcalde i el temps, segurament, m’està donant la raó. Darrera de totes les decisions que afectin al govern de la ciutat i a la coalició d’ICV-EUiA hi ha el senyor Morral i no es dona cap pas endavant sense que estigui meditat fins les últimes conseqüències. I aquesta destitució, òbviament, només era una estratègia més amb uns objectius molt clars. La ciutat passa a un segon terme i la responsabilitat de l’alcalde queda en entredit, però això, desgraciadament, és el menys important: primer hem de mantenir la poltrona.

L’objectiu està clar: Morral vol guanyar unes eleccions. És un perdedor d’eleccions professional, mai les ha guanyades i el seu gran objectiu és guanyar-les i governar amb molta més comoditat Cerdanyola. Va pensar que aquell 28 de setembre era el dia ideal per a començar una nova etapa i va cessar a la Consol Pla. Ara toca aguantar com sigui i allargar aquesta situació d’excepcionalitat tot el que sigui possible: amb una mica de sort arribem a les eleccions amb Morral com alcalde (pensen els d’esquerres de debò) . Els demés partits presents al ple municipal han aguantat totes les negociacions amb ICV-EUiA posant pal a les rodes, demanant alcaldies rotatives (però que és això?) i demés impossibles de complir. L’objectiu ja l’he comentat: aguantar, aguantar i aguantar; allargar, allargar i allargar. Amb una mica de sort el vaixell arriba a port. Morral queda com un màrtir, continua sent un alcalde de debò i es presenta a les eleccions amb la cantarella del “Pobrecito de mí” i amb la victòria com a gran desig.

Ha arribat l’hora de no esperar més, s’ha d’actuar. Si ICV-EUiA no vol govern de concentració, que no participi, però Cerdanyola ha d’avançar i per això necessita un nou govern: fort, estable i capaç de tirar endavant tots els projectes importantíssims que tenim actualment en un context de crisi econòmica. El PSC és ara per ara l’únic partit polític capaç de liderar un nou govern a Cerdanyola: és el moment de moure fitxa i agafar la responsabilitat de governar. Morral ha de passar a la oposició, i des d’allà si vol (pot) guanyar les eleccions i no tornar a perdre-les com ha fet sempre.

Sostres deixa l'Avui

Una mala notícia: Salvador Sostres deixa d’escriure al diari Avui. De moment poques són les explicacions que ha donat el seu director Carles Flo. Ja sabeu que independentment de les diferències ideològiques, sempre he defensat al Salvador Sostres i l’he considerat- i el considero- el millor columnista del nostre país. A més, mantinc una certa amistat gràcies a que un bon dia ,ja fa uns quants anys, és va posar en contacte amb mi per un escrit que vaig fer al meu bloc. M’ha demostrat ser un excel•lent escriptor i una persona fantàstica en tots els sentits. Des d’aquesta casa, que la visita en més d’una ocasió, li vull donar tot el meu recolzament: estic segur que no trigaràs en trobar un altre mitjà on poder fer el que més t’agrada i el que millor saps fer, escriure.

Adéu (Article de l'AVUI de demà)

Aquesta és la meva darrera columna a l’AVUI, no pas per voluntat pròpia sinó perquè el director Carles Flo ha decidit acabar amb ella. Diu que és repetitiva i que representa un llast pel diari; que ja no aporta res i que en canvi perjudica el bon nom de la casa. M’ha ofert de conservar l’entrevista a canvi dels mateixos diners que cobrava fins ara, però el que jo he vingut a fer al món és a escriure el que penso, les entrevistes eren un entreteniment, i tot i que fóra ingenu creure que no tinc un preu, he de dir en tot cas que la meva xifra és una altra. És l’hora, doncs, d’acomiadar-se. Ho he sabut ara fa 15 minuts i per tant han de perdonar-me si no em surt un text gaire lluït. Clausurar 8 anys i mig així de sobte no és fàcil ni agradable. Voldria fer constar el meu agraïment a tots i cadascun dels lectors. Als que m’han llegit amb plaer i als que m’han llegit amb fàstic, als que han patit llegint-me i als que no sempre s’han sentit ben tractats. Als tots els que, encara que no ens coneguem, hem fent junts aquest camí des del principi fins al final. Als que em llegien al principi però ja no em llegeixen, i als molts joves que m’acaben de descobrir. Gràcies per la vostra fidelitat i la vostra paciència. A la meva pàgina web, salvadorsostres.com, continuaré escrivint un article diari i faré una valoració més extensa del que penso que ha passat amb aquest final precipitat. I naturalment que em repetiré en la defensa del meu país si és agredit, i naturalment que em repetiré en la defensa de tots aquells que per defensar Catalunya són insultats i agredits i fins i tot segrestats, i no tinguin cap dubte que defensaré els meus amics com fa tota persona decent. No crec que sigui cap gran mèrit, tot i que així s’acabi percebent en temps tan estranys com aquests. També voldria tenir un record per la molta gent que suposo que celebrarà el final d’aquesta columna. En fi, algun dia havia d’arribar l’adéu. Ha estat un honor, he procurat escriure amb honor i jugar-me la pell fins a l’última coma per les persones i les coses que estimo i en què crec. Això no és una rendició. Queda molt per fer. Som els bons i guanyarem.


Enllaç a la pàgina web de Salvador Sostres

Reforma de l'Impost de Successions

Ja vaig escriure fa unes setmanes la meva opinió sobre l’Impost de Successions que tenim a Catalunya. Donava suport a la proposta de CIU d’abolir-lo completament: per insolidari, injust, desproporcionat i per recaure sobre les classes mitjanes i baixes i no sobre les grans fortunes com hauria de ser . M’han sorprès la quantitat de persones que m’han donat l’enhorabona per expressar la meva opinió, i també he de dir que és bastant generalitzada l’opinió que aquest impost s’ha de suprimir o , almenys, buscar una fórmula perquè sigui més just. També és important apuntar que l’únic argument dels que encara defensen aquest tribut és que en la majoria del països de la UE encara existeix. En fi, argument ben pobre: per aquesta mateixa raó hauríem d’abolir els matrimonis homosexuals perquè Espanya és dels pocs països europeus on existeix legalment.

Ara sembla que el debat està a primera fila del debat polític i els partits catalans estan negociant per tal d’arribar a un acord. Almenys, sembla, que tots coincideixen en que l’impost, tal i com està formulat a dia d’avui, està totalment injustificat i cal buscar maneres per fer-lo més igualitari i just. Per tant, els abolicionistes de l’impost hem donat un pas endavant: no desapareixerà, però és farà una reforma que el faci, segons el meu punt de vista, una miqueta menys injust.

És veritat que cap reforma evitarà la major injustícia de l’impost: les grans fortunes no el paguen perquè tenen mecanismes per evitar-ho, com per exemple, tenint el seu patrimoni en societats. Però almenys farà que molta gent que tenia seriosos problemes per pagar l’impost (fins i tot arribant a demanar hipoteques!) , ara no pagarà o ho farà amb una quantitat molt més petita. En definitiva, benvinguda sigui la reforma, però no podem oblidar que la fi d’aquest tribut és la seva eliminació pràcticament total.

El muro de Berlín

"No habrá revolución, se acabó la guerra fría...".

Morral no dimiteix

És dimecres 4 de novembre i el senyor Morral continua sense dimitir… ICV-EUiA anteposa la alcaldia a qualsevol pacte a la ciutat, tot el contrari del que havien afirmat només dies abans. Mentides, mentides i més mentides. La ciutat no pot esperar més, si ICV-EUiA no és puja al tren del govern de concentració donada la situació d’excepcionalitat (encara no reconeixen que la situació és aquesta!) , és quedarà a l’estació; però la que no pot quedar aturada és Cerdanyola. La moció de censura ha de ser immediata si el senyor alcalde no pensa marxar del seu càrrec. L’alcalde i el seu partit estan quedant en evidència demostrant que els seus interessos estan per sobre dels de la seva ciutat; trist i m’agradaria escriure un altre cosa, però veient els esdeveniments de les últimes setmanes, és l’únic que puc escriure. Per cert, és dimecres 4 de novembre i el senyor Morral continua sense dimitir...