divendres, octubre 23, 2009

Morral: Bon vent i barca nova

El pacte de govern que mantenia al senyor Morral a l'alcaldia s'ha trencat avui: ni el 28 de setembre, ni quan CIU és posicionava amb la seva cap de llista, ni quan l'alcalde destituí als dos regidors Alfons Escoda i Fèlix Riba, etc. ; realment el pacte s'ha trencat avui quan el nou president del PP de Cerdanyola, Manuel Buenaño, feia aquestes declaracions en roda de premsa:

Manuel Buenaño anuncia que el proper 1 de novembre serà el nou portaveu del grup municipal, en substitució d'Antonio González i que, per donar exemple d'austeritat no tindrà cap problema en "renunciar als 60 mil euros anuals que cobrava l'anterior portaveu", però exigeix la mateixa acció a la resta de polítics locals.

Aquest pacte de Cerdanyola era aguantat, sustentat, consentit i utilitzeu la paraula que vulgueu per un pacte entre Antoni Morral i Antonio González a canvi d'un sou. És trist, però és la realitat que ja molt pocs a la ciutat discuteixen. Morral dona un sou de 60.000 euros anuals i el González li garanteix que tindrà els seus vots sempre que els necessiti, ja sigui en forma d'abstenció o vot afirmatiu. El d'ICV tan content perquè ja té els seus vots per ser alcalde i el del PP igual o més: aconsegueix un sou que ja m'agradaria a mi cobrar-lo i, a més, aconsegueix que els sociates no tornin a governar Cerdanyola. Ja ho tenim tot cuinat, ja ho tenim tot fet.

A partir d'ara no existirà aquest sou i el González no serà portaveu. El pacte s'ha trencat, ara sí s'ha trencat definitivament i cap partit té res que l'uneixi a cap altra més enllà de la responsabilitat i les ganes de buscar una solució per la ciutat.

Les coses han canviat molt a Cerdanyola des del dia 28 de setembre amb la destitució fulminant de Consol Pla, però hi ha una cosa que no canvia: l'alcalde continua sent el mateix. El gran culpable de tenir la situació de més ingovernabilitat a la ciutat des de l'inici de la democràcia continua al seu despatx a l'Ajuntament. Morral, si us plau, pel teu bé, pel de Cerdanyola i per tots els que vivim en ella: bon vent i barca nova.

dilluns, octubre 19, 2009

La vida puede ser maravillosa

Este viernes nos dejó otro grande para siempre. Sí, el es Andrés Montes, un grande que marcó un estilo propio (nos guste más o menos) en las narraciones deportivas. Sólo hacía faltar visitar una pista deportiva de baloncesto de cualquier lugar de nuestro país y escuchar los comentarios de los allí presentes para darse cuenta de la imprenta que había dejado.

Siempre recordaré aquella canasta de Jordan que dio el anillo a los Bulls con la narración de Montes, y no la recordaré precisamente porque fuese seguidor de ese equipo, sino todo lo contrario, yo era de Malone-Stockton, es decir, de los Jazz y me sentó como un tiro. Pero eso de levantarse de madrugada con tu padre y disfrutar de la NBA junto a Andrés Montes y Daimiel, era una gozada. Como el decía: "la vida puede ser maravillosa"; yo añadiría que a veces no, incluso muchas veces es una auténtica mierda, porque se seiguen yendo los buenos habiendo en el mundo tantísimo ... en fin, me ahorro la palabra. ¡Hasta siempre Andrés!

dilluns, octubre 12, 2009

"Tiramisú de Limón"

Ya podemos escuchar el nuevo single de Sabina "Tiramisú de limón". Es un auténtico temazo sabiniano en todos los sentidos: letra, música, voz, interpretación... Si no te gusta esta canción posiblemente no te guste Sabina; y si te gusta Sabina, seguro que te encanta.


"Tiramisú de Limón"

Hice un solo desafinado
con las cenizas del amor
las verbenas del pasado
gangrenan el corazón.

Acórtate la falda nueva
despiértate al oscurecer
túmbate al sol cuando llueva
no desordenes mi taller

Tiramisú de limón
helado de aguardiente
muñequita de salón
tanguita de serpiente.

De madrugada y por la puerta de servicios
me pasabas el hachís
al borde del precipicio
jugábamos a Thelma y Louise

Pero esta noche estrena libertad un preso
desde que no eres mi juez.
Tu vudú ya pincha en hueso,
tu saque se enredó en mi red.

Tiramisu de limón
helado de aguardiente
puritana de salón
tanguita de serpiente.

¿Dónde crees que vas?
¿qué te parece que soy?
no mires atrás
que ya no estoy.

¿Pero dónde crees que vas?
¿quién te parece que soy?
si miras atrás
mañana es hoy.

¿Dónde crees que vas?
¿quién te parece que soy?
puede que quizás
luego sea hoy.

Nena, ¿dónde crees que vas?
¿quién te parece que soy?
no mires atrás
que ya me voy.

Que sepas que el final no empieza hoy...

diumenge, octubre 11, 2009

Llei del embut


Llegeixo el bloc del Roger Morales i del Santi Cayuela, els dos coincideixen en un post que és el moment de posar els interessos de la ciutat per davant dels de partit. I jo em pregunto: quan no s'han de posar els interessos de Cerdanyola per endavant? per què al 2007 no és van posar? per què es va pactar amb el PP a canvi d'un sou per arribar a la majoria absoluta? per què no és va fer un pacte d'esquerres com molts demanàvem? Alguns els hem posat sempre, no només quan ens ha interessat a nosaltres.


És la llei del embut: ample per mi, estret per tu. Abans em va interessar, ara no m'interessa. Morral ha de marxar, aquesta condició és indispensable per formular un govern amb cara i ulls a Cerdanyola. Ell és el màxim responsable i ha d'assumir les seves responsabilitats: desitjar l'alcaldia pactant amb qui fos necessari no pot sortir gratis.

dijous, octubre 08, 2009

Una imagen

Dicen que una imagen vale más que mil palabras. Miren esta imagen y saquen sus propias conclusiones...

divendres, octubre 02, 2009

¿Quan veurà l'alcalde que aquest govern ha mort?

A l'anterior post titulat "Morral ha de donar explicacions" demanava a l'alcalde això: explicacions. Precisament les que no va donar a la roda de premsa que va fer a l'Ajuntament. Va enviar la pilota novament a la teulada de CIU, demanant als seus regidors que dimiteixin ja que ell no pensava cessar-los tal i com sí va fer com la seva cap de llista Consol Pla. En fi, marejar la perdiu, allargar de forma estúpida aquesta situació de desgovern a Cerdanyola. La ciutat no té govern i a l'alcalde això sembla que no li importa mentre mantingui la seva posició de màxima autoritat de l'Ajuntament. Em sembla d'una irresponsabilitat i de tenir una poca estima a la ciutat preocupant, molt preocupant.

I si ara l'Escoda i el Riba no volen dimitir? I si l'alcalde no vol cessar-los? Fins quan pensem està en aquesta situació? Per què no deixem de mirar només pels nostres interessos i pensem una mica en la ciutat i la seva gent? Per què no admetem la obvietat de que aquest govern ha mort i la única sortida passa per formar un govern sòlid i potent? Una mica de serietat, si us plau: la nostra ciutat, Cerdanyola, està en joc.

( Enllaços d'interès: roda de premsa de l'alcalde, roda de premsa del PSC, nota de premsa de la JSC, nota de premsa del PP, declaracions de l'Antonio González que va per lliure per un sou i crec que no em deixo res més per entendre el problema que tenim).