Si alguna cosa tinc clara a dia d’avui, tal i com estan ara les coses, és que l’únic culpable de tot plegat no és un altre que el senyor Antoni Morral. La decisió de pactar amb la dreta i formar un govern en minoria amb pactes amb el PP, tenint altres possibilitats damunt la taula, és d’una irresponsabilitat sense límits que ara paguem tots els ciutadans. A sobre tenim una crisis econòmica enorme, amb un Ajuntament endeutat com mai ho havia estat (cada vegada és més difícil pagar el capítol 1) i un desgovern total i absolut. En definitiva, una barreja que dibuixa un present molt i molt negre per la ciutat.
Els partits polítics hem de demostrar la nostra responsabilitat i deixar de banda els interessos electorals i posar-nos a treballar conjuntament pel que tots tenim en comú: Cerdanyola i la seva gent. No vull caure en el tòpic, però és una realitat que crec que ha de ser la premissa de tots els que ens dediquem a la política (ja sigui de forma professional o vocacional). L’alcalde ha de parlar després de la ruptura del govern, és ell qui ha de moure fitxa, crec que els ciutadans mereixem explicacions de com pensa continuar al capdavant de la ciutat amb un govern de 9 regidors d’ICV-EUiA i 3 vots del PP que no arriben a ser majoria. Una vegada sapiguem que pensa fer, podrem fer les reflexions i les travesses oportunes .
dimecres, setembre 30, 2009
dilluns, setembre 28, 2009
Antoni Morral cessa a Consol Pla
L'alcalde cessa Consol Pla de tots els seus càrrecs de govern
Notícia d'última hora que crec a molts ( per no dir a tots) ens ha arribat per sorpresa. El cesse de Consol Pla de les seves funcions al govern municipal segur que marcarà un abans i un després d'aquest terrorífic govern que és va formar al 2007. Ara Cerdanyola està més desgovernada i dividida que mai (i mira que ja ho estava). La pilota, crec, està a la teulada de CIU tal i com ha volgut l'alcalde. Donarà costat a la seva candidata o a Antoni Morral?
Per cert i per acabar, no crec que sigui casualitat aquest cessament només uns dies després de la dimissió d'Antonio Cárdenas. Antoni Morral serà com sigui, però d'aquestes coses sap una estona.
Escrit unes hores després:
Sembla que CIU, de moment, dona suport a la Consol Pla segons llegim al http://www.cerdanyola.info/ :
Convergència donarà suport a Consol Pla davant una decisió que no entenen
La meva pregunta és com és pot donar suport des del mateix govern. A mi em sembla una mica impossible. Si no dones suport a la teva portaveu del grup municipal, la única sortida que tens és trencar el govern i passar a la oposició. Demà imagino que sortirem de dubtes.
Notícia d'última hora que crec a molts ( per no dir a tots) ens ha arribat per sorpresa. El cesse de Consol Pla de les seves funcions al govern municipal segur que marcarà un abans i un després d'aquest terrorífic govern que és va formar al 2007. Ara Cerdanyola està més desgovernada i dividida que mai (i mira que ja ho estava). La pilota, crec, està a la teulada de CIU tal i com ha volgut l'alcalde. Donarà costat a la seva candidata o a Antoni Morral?
Per cert i per acabar, no crec que sigui casualitat aquest cessament només uns dies després de la dimissió d'Antonio Cárdenas. Antoni Morral serà com sigui, però d'aquestes coses sap una estona.
Escrit unes hores després:
Sembla que CIU, de moment, dona suport a la Consol Pla segons llegim al http://www.cerdanyola.info/ :
Convergència donarà suport a Consol Pla davant una decisió que no entenen
La meva pregunta és com és pot donar suport des del mateix govern. A mi em sembla una mica impossible. Si no dones suport a la teva portaveu del grup municipal, la única sortida que tens és trencar el govern i passar a la oposició. Demà imagino que sortirem de dubtes.
diumenge, setembre 27, 2009
Gràcies Antonio.
Antonio Cárdenas va comunicar a l’assemblea de dimecres 23 de setembre del PSC de Cerdanyola la seva dimissió com a regidor i, per tant, no serà el candidat del partit a l’alcaldia a les eleccions municipals del 2011. Crec que és una bona decisió: tant per ell, com pel partit. La seva situació personal feia impossible dedicar tot el que necessita una ciutat com la nostra i, per tant, el més intel·ligent és plegar i redreçar el rumb del partit i el grup municipal. Dintre del PSC de Cerdanyola tenim un gran potencial en capital humà per continuar la feina i aconseguir el gran objectiu de no només guanyar, sinó governar com desitgen la majoria de ciutadans i ciutadanes.
Vull agrair personalment a l’Antonio tot el que ha fet per la JSC i per mi des de que va arribar a liderar al partit. He après moltíssim al seu costat i m’ha demostrat la seva valia per liderar i gestionar tot allò que és proposi. Està lleig, però puc afirmar sense por a equivocar-me que varem fer una feina molt bona, posant tota la carn a la graella per aconseguir la victòria. Va ser un fantàstic candidat que va aconseguir uns resultats que ningú podia imaginar. Finalment, coses del destí, un pacte entre ICV-EUiA, CIU i el PP, no va permetre que Cerdanyola tingués el millor alcalde que podíem tenir. Ara paguem les conseqüències, que hi farem.
Gràcies Antonio, molta sort.
dimarts, setembre 22, 2009
Uno días en Menorca
Me voy unos días a Menorca, aprovechando el puente de la Mercè. Me pierdo dos partidos de mi Espanyol en Cornellà, a José Tomás en la Monumental y algun conciertillo interesante en Barcelona; pero seguro que valdrá la pena. Este año apenas he tenido vacaciones y me irá bien desconectar un poco antes de empezar el nuevo curso político.
Por cierto, seguramente desde Menorca escriba cuatro líneas sobre lo que todo el mundo sabe aunque todavía no se ha hecho público. Quiero esperar a ese momento para decir la mía y dar los agradecimientos, que son de sobra merecidos. ¡Salud!
Por cierto, seguramente desde Menorca escriba cuatro líneas sobre lo que todo el mundo sabe aunque todavía no se ha hecho público. Quiero esperar a ese momento para decir la mía y dar los agradecimientos, que son de sobra merecidos. ¡Salud!
dissabte, setembre 19, 2009
¿Qué es una buena canción?
"Una buena canción es una buena letra, una buena música, una buena interpretación, un buen sonido y algo más, que nadie sabe lo que es, pero que es lo único que importa."
Joaquín Sabina.
Joaquín Sabina.
dimecres, setembre 16, 2009
No succesions
El PSC i el PSOE van votar ahir al Congrés en contra d’una proposta de CIU (que va donar suport ERC i el PP) per suprimir l’impost de successions. Em va sembla un error majúscul i sense límits per part del grup socialista: aquest és l’impost més insolidari, incomprensible, manipulador i, sobretot, injust dels que paguem actualment els ciutadans. Alguns el nomenen el peatge de la mort, ja que generalment el paga la família quan una persona perd la vida; independentment de si s’ha fet o no el testament (faig aquest aclariment perquè hi ha gent que és pensa que si té testament no l’ha de pagar). És un impost transferit a les CCAA i ja són moltes les que l’han suprimit, sobretot, les governades pel PP, tot s’ha de dir. Això crea encara més una situació de desavantatge evident pels que vivim en una comunitat on existeix el maleït impost.
Conec bé el tema, desgraciadament, per la mort del meu pare. Com si fos poc patiment i dolor perdre un familiar, a més, en 6 mesos has de pagar si no vols tenir unes penalitzacions importants que van augmentant amb el temps. I si demanes una pròrroga per fer el pagament de l’impost, t’ho poden concedir, però pagant els corresponents interessos. El cas és que has de pagar l’impost del 50% de tots els bens que tingui la família (en el cas de tenir separació de béns, com té quasi tothom), incloses les comptes bancàries, que queden bloquejades fins que pagues. És a dir, per exemple, si la teva família té estalviats 20.000€, 10.000€ (que correspondrien a la persona que perd la vida) és queden bloquejats i és paga un % d’impost sobre aquests 10.000€. A més, també has de pagar les plusvàlues a l’Ajuntament d’on estigui la propietat en qüestió. I les despeses no finalitzen aquí, hem de sumar el notari (que no es econòmic precisament), ja que s’han de fer noves escriptures dels bens i un document de les últimes voluntats de la persona que perd la vida . Són moltes les famílies que, fins i tot, han de demanar un crèdit per poder pagar una cosa que es seva i que s’ha guanyat amb l’esforç i la feina de tota una vida. Us imagineu la impotència barrejada amb el dolor de perdre una de les persones més importants de la teva vida? Doncs això és l’impost de successions.
Alguns justifiquen aquest impost perquè grava a les classes més altes de les societat, ja que són les que posseeixen més propietats. Aquesta és una gran mentida, evitar l’impost és molt fàcil pels que tenen moltes propietats, amb la creació de societats de patrimoni o simplement tenint les seves possessions a nom de societats. Al estar a nom de societats, quan mor una persona, la societat continua sent la propietària 100% del immoble i s’evita pagar l’impost. La realitat de tot plegat és que ho pateixen les persones més humils i les classes mitjanes, que han de fer un gran esforç econòmic per pagar una cosa que es seva.
En definitiva, la injustícia feta realitat amb totes les seves conseqüències. Ja són moltes les persones que estan fent tot el possible per acabar amb aquesta situació, hi ha una pàgina www.nosuccessions.org que recull signatures i promou accions per acabar d’una vegada per totes amb aquest maleït impost. Us animo a sumar-vos-hi.
Conec bé el tema, desgraciadament, per la mort del meu pare. Com si fos poc patiment i dolor perdre un familiar, a més, en 6 mesos has de pagar si no vols tenir unes penalitzacions importants que van augmentant amb el temps. I si demanes una pròrroga per fer el pagament de l’impost, t’ho poden concedir, però pagant els corresponents interessos. El cas és que has de pagar l’impost del 50% de tots els bens que tingui la família (en el cas de tenir separació de béns, com té quasi tothom), incloses les comptes bancàries, que queden bloquejades fins que pagues. És a dir, per exemple, si la teva família té estalviats 20.000€, 10.000€ (que correspondrien a la persona que perd la vida) és queden bloquejats i és paga un % d’impost sobre aquests 10.000€. A més, també has de pagar les plusvàlues a l’Ajuntament d’on estigui la propietat en qüestió. I les despeses no finalitzen aquí, hem de sumar el notari (que no es econòmic precisament), ja que s’han de fer noves escriptures dels bens i un document de les últimes voluntats de la persona que perd la vida . Són moltes les famílies que, fins i tot, han de demanar un crèdit per poder pagar una cosa que es seva i que s’ha guanyat amb l’esforç i la feina de tota una vida. Us imagineu la impotència barrejada amb el dolor de perdre una de les persones més importants de la teva vida? Doncs això és l’impost de successions.
Alguns justifiquen aquest impost perquè grava a les classes més altes de les societat, ja que són les que posseeixen més propietats. Aquesta és una gran mentida, evitar l’impost és molt fàcil pels que tenen moltes propietats, amb la creació de societats de patrimoni o simplement tenint les seves possessions a nom de societats. Al estar a nom de societats, quan mor una persona, la societat continua sent la propietària 100% del immoble i s’evita pagar l’impost. La realitat de tot plegat és que ho pateixen les persones més humils i les classes mitjanes, que han de fer un gran esforç econòmic per pagar una cosa que es seva.
En definitiva, la injustícia feta realitat amb totes les seves conseqüències. Ja són moltes les persones que estan fent tot el possible per acabar amb aquesta situació, hi ha una pàgina www.nosuccessions.org que recull signatures i promou accions per acabar d’una vegada per totes amb aquest maleït impost. Us animo a sumar-vos-hi.
dimarts, setembre 15, 2009
Extrapolació dels resultats del referèndum
Salvador Sostres, al qual m’aprecio molt tot i les diferències ideològiques, en el seu article al diari Avui fa una extrapolació dels resultats del referèndum a Arenys de Munt. Els resultats amb una participació del 70% i tenint en compte que tots els que no van votar, ho fessin negativament, serien els següents:
Total de vots emesos: 4.606 (70%). Sí: 2.596 vots (57%). No: 1.969 vots (43%). Vots en blanc: 29 (0,6%). Vots nuls: 12 (0,2%).
És a dir, a una població fora de l’Àrea Metropolitana, on en principi hi ha més partidaris de la independència de Catalunya ( i on a més van votar les persones entre 16 i 18 anys, normalment també més partidàries de la independència) , el Sí només trauria uns 600 vots als No. No vull confondre desitjos amb realitats, però crec que actualment no existeix un desig majoritari per la separació amb Espanya i el referèndum a Arenys de Munt és un exemple més.
Mai estaria en contra d’una consulta popular d’aquest tipus, sempre amb la condició imprescindible de l’absència de violència, com és el cas, afortunadament, de Catalunya. Però crec que ara per ara, la societat catalana, no té com una de les seves prioritats un referèndum d’autodeterminació, sinó com arribar a final de mes, conservar la feina o com sortir de l’atur.
Total de vots emesos: 4.606 (70%). Sí: 2.596 vots (57%). No: 1.969 vots (43%). Vots en blanc: 29 (0,6%). Vots nuls: 12 (0,2%).
És a dir, a una població fora de l’Àrea Metropolitana, on en principi hi ha més partidaris de la independència de Catalunya ( i on a més van votar les persones entre 16 i 18 anys, normalment també més partidàries de la independència) , el Sí només trauria uns 600 vots als No. No vull confondre desitjos amb realitats, però crec que actualment no existeix un desig majoritari per la separació amb Espanya i el referèndum a Arenys de Munt és un exemple més.
Mai estaria en contra d’una consulta popular d’aquest tipus, sempre amb la condició imprescindible de l’absència de violència, com és el cas, afortunadament, de Catalunya. Però crec que ara per ara, la societat catalana, no té com una de les seves prioritats un referèndum d’autodeterminació, sinó com arribar a final de mes, conservar la feina o com sortir de l’atur.
dissabte, setembre 12, 2009
5300 € por habitación
Así también hago yo la revolución...
Chávez pagará 5.300 euros la noche por alojarse en una "suite royal" en Madrid
Chávez pagará 5.300 euros la noche por alojarse en una "suite royal" en Madrid
dijous, setembre 10, 2009
Manifest Diada Nacional de Catalunya 2009
Avui, 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, les catalanes i els catalans d'arreu continuem sortint al carrer per commemorar la pèrdua de les nostres llibertats i per a reivindicar la nostra identitat nacional, de forma cívica i pacífica.
El jovent socialista posa de manifest el seu compromís amb Catalunya i els catalans i les catalanes, i la nostra voluntat de seguir treballant per a fer del nostre país una nació en la que prevalgui la justícia social; i capaç de compartir els seus anhels de llibertat i de justícia amb tots els pobles d´Espanya, d´Europa i del món.
Estem d’enhorabona amb el nou acord de finançament aconseguit fa només dos mesos. Un nou finançament just i solidari, respectuós i a la vegada ambiciós, conduït amb fermesa i unitat gràcies al Govern d’esquerres i progressista del nostre país. Un acord que arriba, a més, en una època de crisi econòmica mundial i que ens ha de servir per a realitzar polítiques socials adreçades a les classes més dèbils de la societat; a tots aquells que més estan patint la crisi, amb totes les seves conseqüències.
Només ens queda un esglaó més: que l’Estatut quedi intacte, tal i com va ser refrendat pel poble de Catalunya de forma sobirana i majoritària; i no pugi prosperar el recurs d’inconstitucionalitat promulgat i defensat, recordem, pel Partit Popular. Una sentència del Tribunal Constitucional contrària a l’Estatut, seria un error gravíssim que provocaria un rebuig general de la societat catalana. Desitjem que aquesta sentència accepti la sobirania popular i l’Estatut es pugui desplegar tal i com va decidir el poble de Catalunya.
Com cada any, aquest 11 de setembre, no ens oblidem de recordar el president socialista de Xile, Salvador Allende, mort un dia com avui fa 36 anys per les armes del dictador Pinochet, que van prevaldre sobre l’ideari democràtic dels xilens. Ni tampoc de les quasi 3000 persones que van perdre la vida a l’atemptat terrorista que va patir EEUU fa 8 anys.
Commemorem la Diada Nacional de Catalunya de manera festiva, i la seguirem commemorant, per les ciutadanes i pels ciutadans, dels més petits als més grans, per fer un país ric, pròsper, triomfant i mirant el nostre futur sense complexos i amb l’optimisme que sempre ha caracteritzat Catalunya.
Visca Catalunya i Visca Cerdanyola!
El jovent socialista posa de manifest el seu compromís amb Catalunya i els catalans i les catalanes, i la nostra voluntat de seguir treballant per a fer del nostre país una nació en la que prevalgui la justícia social; i capaç de compartir els seus anhels de llibertat i de justícia amb tots els pobles d´Espanya, d´Europa i del món.
Estem d’enhorabona amb el nou acord de finançament aconseguit fa només dos mesos. Un nou finançament just i solidari, respectuós i a la vegada ambiciós, conduït amb fermesa i unitat gràcies al Govern d’esquerres i progressista del nostre país. Un acord que arriba, a més, en una època de crisi econòmica mundial i que ens ha de servir per a realitzar polítiques socials adreçades a les classes més dèbils de la societat; a tots aquells que més estan patint la crisi, amb totes les seves conseqüències.
Només ens queda un esglaó més: que l’Estatut quedi intacte, tal i com va ser refrendat pel poble de Catalunya de forma sobirana i majoritària; i no pugi prosperar el recurs d’inconstitucionalitat promulgat i defensat, recordem, pel Partit Popular. Una sentència del Tribunal Constitucional contrària a l’Estatut, seria un error gravíssim que provocaria un rebuig general de la societat catalana. Desitjem que aquesta sentència accepti la sobirania popular i l’Estatut es pugui desplegar tal i com va decidir el poble de Catalunya.
Com cada any, aquest 11 de setembre, no ens oblidem de recordar el president socialista de Xile, Salvador Allende, mort un dia com avui fa 36 anys per les armes del dictador Pinochet, que van prevaldre sobre l’ideari democràtic dels xilens. Ni tampoc de les quasi 3000 persones que van perdre la vida a l’atemptat terrorista que va patir EEUU fa 8 anys.
Commemorem la Diada Nacional de Catalunya de manera festiva, i la seguirem commemorant, per les ciutadanes i pels ciutadans, dels més petits als més grans, per fer un país ric, pròsper, triomfant i mirant el nostre futur sense complexos i amb l’optimisme que sempre ha caracteritzat Catalunya.
Visca Catalunya i Visca Cerdanyola!
dimarts, setembre 08, 2009
Levantar el puño
¿Es lo mismo levantar el puño que levantar la mano estendida?
Por supuesto que no, todos sabemos lo que significa cada cosa y, sobre todo, que hay detrás de cada uno de los gestos. Rubalcaba explica muy bien la diferencia en muy poquitas palabras y dando una lección tremenda a Rajoy en cuanto a nivel político se refiere. Juzguen ustedes mismos.
Por cierto, se me olvidaba, yo levanto el puño.
Por supuesto que no, todos sabemos lo que significa cada cosa y, sobre todo, que hay detrás de cada uno de los gestos. Rubalcaba explica muy bien la diferencia en muy poquitas palabras y dando una lección tremenda a Rajoy en cuanto a nivel político se refiere. Juzguen ustedes mismos.
Por cierto, se me olvidaba, yo levanto el puño.
divendres, setembre 04, 2009
Un any transcendental
Penso que l'any polític municipal que ara comença serà el que decidirà el resultat de les eleccions municipals de l'any 2011. Tots els partits posarem tota la carn a la graella l'últim any i segons ens apropem a la campanya, encara més. Però tinc molt clar, tenint en compte diferents causes i factors, que segons fem i facin les coses aquest curs 2009-2010 el resultat serà un o un altre. El partit que prengui les decisions més encertades, el que estigui al lloc i al moment oportú, serà qui s'endugui la victòria.
Què penseu? No creieu que tots els partits (i també el govern) han de prendre decisions transcendentals per aquestes eleccions aquest curs polític?
Què penseu? No creieu que tots els partits (i també el govern) han de prendre decisions transcendentals per aquestes eleccions aquest curs polític?
dijous, setembre 03, 2009
G20
Los socialistas no salimos muy bien parados del primer programa de Risto Mejide G20, más bien todo lo contrario, pero debo reconocer que me gustó. La valentía de Risto es innegable y reparte para todas partes, desde Curry Valenzuela hasta el mismisimo Zapatero, sin ningún tipo de problema. Además, se nota que el presentador se ha preparado sus intervenciones (como hacía en OT, reconozco que lo único que me llamaba la atención de todo el programa eran sus apariciones) y son de una calidad innegable, no lo primero que se le pasa por la cabeza. También me gusta la duración, apenas media hora que se hace muy amena y a una hora prudente (21:45h) para los que al día siguiente tenemos que pegarnos el madrugón. Parece que no soy el único que le ha gustado el nuevo programa de Risto Mejide, ayer más de 3 millones de personas lo vieron siendo líder absoluto en su franja horaria. Hoy nuevo programa, esperemos que la cosa siga yendo a más.
dimarts, setembre 01, 2009
De vuelta de todo
No penséis que me he pegado unas mega vacaciones por no haber actualizado el blog en este tiempo. La semanita en Cala Montjoi y la semana de estudio antes del examen que acabo de hacer, me lo han impedido. Recomiendo visitar esta preciosa cala y la de sus alrededores: si digo que son preciosas, me quedo corto. Creo que muchas veces no sabemos valorar lo bonita que es la Costa Brava y buscamos lo mismo mucho más lejos (yo el primero).
A partir de ahora volveré a estar al pie del cañón, escribiendo cada vez que tenga algo que contar y, ya sabéis, del tema que se me ocurra en ese momento. Empieza un año (para mí los años deberían empezar en septiembre, que es cuando uno se plantea sus retos y objetivos) muy interesante por delante y que seguro que tendrá muchas cosas que contar en todos los sentidos. Welcome.
A partir de ahora volveré a estar al pie del cañón, escribiendo cada vez que tenga algo que contar y, ya sabéis, del tema que se me ocurra en ese momento. Empieza un año (para mí los años deberían empezar en septiembre, que es cuando uno se plantea sus retos y objetivos) muy interesante por delante y que seguro que tendrá muchas cosas que contar en todos los sentidos. Welcome.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)