Inauguració Casal de Joves

Ahir vaig anar a la inauguració (per fi) del Casal de Joves de Cerdanyola. M’ha agradat força com ha quedat tot plegat: millorar el que està fet una merda és molt fàcil, però s’ha de fer. Com la majoria de vosaltres sabreu, aquest era un equipament que sabia anat degradant, sobre tot, des de l’arribada d’ICV a l’alcaldia de la nostra ciutat, per decidir no dedicar pràcticament recursos a les polítiques de joventut.

Han estat molts anys lluitant per tenir un equipament municipal juvenil en condicions, un lloc on el joves puguin reunir-se i realitzar les seves activitats. Avui, sis anys després, ja és una realitat. Crec que hem de felicitar-nos tots plegats.

Ara bé, aquest és un equipament totalment insuficient per una ciutat com Cerdanyola. És cert que de no tenir res a tenir aquest Casal de Joves, molt millor la segona opció; però això no ha de ser un impediment perquè des de ja comencem a pensar en la construcció del següent. I aquesta construcció del segon Casal de Joves no ha de significar la desaparició del primer: “aviso a navegantes”.

El bigotes

«Conmigo en el Gobierno no se hubiera producido esta crisis»

¿Quién es la única persona en el mundo que podría pronunciar esta frase? Sí, habéis acertado, él es don José María Aznar.

Gran día de Sant Jordi

Gran día ayer de Sant Jordi ( me regalaron el último libro de Javier Cercas) y gran partido del Espanyol, que consiguió una importantísima victoria en el campo del Sporting de Gijón . Pese a estar recién operado de las 4 muelas del juicio, disfruté como un niño con el partido. Veía las estrellas cada vez que cantaba un gol, pero era inevitable, no era capaz de recordar que no podía abrir la boca. Ahora sí empiezo a creer que esto es posible, que tendremos alguna posibilidad de quedarnos en primera, le pese a quien le pese. Algunos dicen que la caída será peor, yo sólo sé que lo más difícil ya se ha hecho y que ahora toca dar el último empujón para estar el año que viene en casa y, como no podía ser de otra manera, en primera división. El domingo todo el mundo a Montjuic a apoyar al equipo y conseguir otra victoria que puede ser la que nos saque, aunque sea momentáneamente, de los puestos de descenso.

¿Remodelación sistema de pensiones?

¿Por qué siempre las mismas teorías de remodelación del sistema de pensiones español llegan desde la misma banda? ¿Por qué siempre son los estudios de cajas o bancos los que ratifican esta teoría? ¿Desde cuando estamos escuchando que el sistema de pensiones va a quebrar?

Es evidente que el sistema de pensiones español deberá remodelarse. El simple hecho de la reducción de la natalidad y el aumento de la esperanza de vida, es suficiente para pensar que el sistema en un futuro deberá tener cambios. Hasta aquí estaremos todos de acuerdo, pero crear en estos momentos de crisis económica dudas sobre un sistema que a día de hoy es sostenible y viable, es no hacer un favor (sino todo lo contario) a la salida de la crisis al país. Y esto es lo que ha hecho el gobernador del Banco de España.

Como preguntaba al principio y me respondía a mi mismo, siempre son los mismos los que afirman que el sistema quebrará: bancos y cajas (ya sea directamente o mediante estudios). El motivo y la explicación es bien simple: la cantidad de millones de euros que mueve el sistema es enorme y ellos de ese dinero no ven, ni mueven, absolutamente nada. Por tanto, el caramelo es muy tentativo y están deseando hacerse con él. Yo les dirían que no tuvieran tanta prisa y que no fueran, como siempre, a la suya.

Una mica d'esperança

Després d’aconseguir 7 punts de 9 possibles en els últims 3 partits sembla que l’esperança torna a trucar la porta dels que tenim el cor blanc-i-blau. A ningú se li escapa que la permanència està molt complicada: la prova és que si jo hagués d’apostar diners no tindria cap dubte que la meva aposta seria que baixem; però aquests 7 punts i l’importantíssim partit que tenim dijous contra l’Sporting de Gijón, que ens podria deixar a només un punt del miracle, fan que encara tinguem una mínima esperança.

No m’agrada fer càbales ni ficció del que pot passar, però quan et trobes amb l’aigua al coll, no tens més remei que mirar el calendari i imaginar-te com pot anar la cosa per aconseguir els 13 punts necessaris per arribar als 42 punts imprescindibles. El calendari de l’Espanyol és el següent i crec que els punts poden sortir d’aquí:

Sporting vs Espanyol : 3 punts.

Espanyol vs Betis: 3 punts

Espanyol vs Valencia: 0 punts

Atlético vs Espanyol: 0 punts

Espanyol vs Athletic: 3 punts

Almería vs Espanyol: 1 punt.

Espanyol vs Málaga: 3 punts


La clau, crec que passa per guanyar dijous a l’Sporting de Gijón: és la empenya que necessitem per acabar de creure en la salvació. Esperem que Sant Jordi és posi de la nostra banda.

No és el mateix

No puc estar d’acord amb algunes de les opinions que estan sortint a la nostra ciutat després del pacte al País Basc entre el PSE i el PP; comparant-lo amb el pacte existent a Cerdanyola entre ICV-EUiA, CIU i el PP. Ho sento però no és el mateix per molt motius.

Primer, a la nostra ciutat el PSC va aconseguir a les passades eleccions municipals un resultat històric: venint de 4 anys a la oposició i després de governar molts anys va aconseguir dos regidors més (10); després del primer govern Morral que va apostar per grans projectes molt vistosos i que van ser agraïts també pels ciutadans, tot s’ha de dir. El PNB, per la seva part, va aconseguir un resultat molt fluix i insuficient per governar i, el que és més important, porta des de l’inici de la democràcia governant i l’alternança al govern sempre és bona (com també li va tocar fer-la als socialistes cerdanyolencs). A Cerdanyola, el PSC ja havia fet la renovació necessària i no hi havia cap motiu, més enllà dels interessos personals de l’alcalde per mantenir-se al poder al preu que fos , per fer el pacte terrorífic amb la dreta catalana i espanyola. El més lògic i normal hagués estat un pacte de les esquerres, però Morral no va voler.

Segon, el pacte terrorífic a Cerdanyola es fa al segon mandat de Morral. Governant amb convergents i populars, donant a CIU més responsabilitat quan les urnes li havien tret suport i al PP sous amb dedicació exclusiva. Els mínims principis és van deixar de banda amb l’únic propòsit de tenir la cadira i, a més, posar més cadires per gent propera als tres partits del pacte. Per tant, cap semblança tampoc amb el cas del País Basc, on encara no sabem com serà el govern però que amb quasi tota probabilitat serà mono color socialista. Aquí, a Cerdanyola, ICV-EUiA pacta amb la dreta catalana obertament (EUiA no compleix amb les resolucions de la seva organització...) i amb el PP d’amagat.

Tercer, la obsessió de Patxi és el canvi, no el govern, com també la va tenir Morral el seu dia l’any 2003 i va ser del tot ètic; el problema és el segon mandat, sempre ho he dit. El primer pacte de govern amb CIU i ERC podia tenir una justificació, per petita que fos; aquest segon, no en té cap.

Quart i no per això menys important: el País Basc no és un territori de l’estat com un altre qualsevol; allà com tots sabem, el principal dret de les persones no està garantit i , simplement, per pensar diferent, ja t’estàs jugant la vida. El bloc anomenat constitucionalista ha patit el terrorisme més cruel contra ells i també crec que tenen dret a tenir una oportunitat per derrotar a ETA des del govern basc.

Per últim, afegir que la única semblança que trobo és que el tripartit que governava a Cerdanyola no sumava la majoria absoluta, com tampoc sumava el tripartit d’Ibarretxe. Eren dos models de govern acabats i que necessitaven un canvi com van donar les urnes. Amb totes les reserves que podem fer des de l'esquerra a acords amb el PP però també amb la confiança que em mereix Paxi López i la seva capacitat de gestionar la complicada situació política al País Basc, crec que cal donar un termini prudencial per a analitzar els resultats d'un canvi que jo crec necessari. La situació a Cerdanyola és molt diferent tenim sis anys d'experiència per a poder avaluar la nefasta capacitat de gestió dels governs del Sr.Morral i la seva nul·la capacitat per a dirigir amb coherència, eficàcia i eficiència un Ajuntament i una ciutat com la nostra.

Entrevista toreig

L’altre dia em van fer una entrevista sobre la meva postura sobre els toros per realitzar un treball. Imagino que he estat l’escolli’t perquè costa trobar a una persona d’esquerres que no sigui anti-taurina. Avui, la Gemma Ferrer (autora) m’ha enviat un correu amb l’enllaç del treball . L’entrevista la teniu al quasi al final.

Joan Ferran a Cerdanyola

Avui dia 15 d’abril el diputat Joan Ferran del PSC ens presentarà a Cerdanyola el seu llibre "Maleïda crosta". La cita serà al Bar Grau (sí, la penya del Barça... ;) ) a les 20:30h. Us hi esperem.

Beneïda oposició, maleït govern.

Cerdanyola mereix una oposició que el grup socialista i Antonio Cárdenas són incapaços d’exercir

Beneïda sigui aquesta oposició i maleït aquest govern que porta ja 2 anys i sembla que porti més de 20... Sense aquesta oposició, per exemple, l’alcalde estaria fent un curs de més de 5.000€ pagat amb els diners de tots i, el més terrible de tot, d’amagat i en plena crisis. I això no és demagògia, és una realitat. ICV de Cerdanyola del Vallès ha perdut totalment el nord i els escrúpols, i no té cap problema en manipular la realitat per tal de satisfer els seus interessos. Em dona pena, molta pena : Cerdanyola i els seus ciutadans mereixen un govern que actuï i treballi per ells, intentant fer la vida una mica més fàcil a tots aquells que estan passant moments molt complicats. El temps posarà a cadascú al seu lloc, estic segur: el 2011 no està massa lluny.

Errada majúscula

El govern de Zapatero necessitava canvis urgents; nous aires, sobretot, en algunes carteres que estaven esgotades, com poden ser Economia i Foment o, el que és el mateix, Solbes i Magdalena Álvarez. El PP estava guanyant terreny i el govern socialista donava una sensació d’esgotament que feia tremolar a més d’un.

Així, els canvis en el govern del PSOE, encara per confirmar, però amb una fiabilitat quasi total, són benvinguts; ara bé, a qui se li pot ocorre filtrar una notícia així, el dia que Zapatero aconsegueix reunir-se amb el president del país més important del món per primera vegada des de que és president? On estan els assessors del president? Són de vacances? No hem de marcar l’agenda política? Perquè solapem dues notícies tan importants pel país?

Personalment no entenc res. Possiblement sigui jo el que no tingui ni idea de màrqueting polític, però crec que és una errada en majúscules i molt perillosa electoralment. M’agradaria pensar que s’ha fet així perquè aquesta era la intenció i que sóc jo el que no tinc ni idea. Si algú m’ho pot explicar li agrairia moltíssim.

El canvi és un fet

El canvi al País Basc ja és un fet: PSE i PP han arribat a un acord perquè Patxi López sigui el proper lehendakari. Alguns no entendran aquest pacte, però jo cec que està justificat totalment per molts motius, tot i que personalment m’hagués agradat d’un altre manera. Hem de partir de la base que el País Basc no és un territori de l’estat com un altre qualsevol; allà com tots sabem, el principal dret de les persones no està garantit i , simplement, per pensar diferent, ja t’estàs jugant la vida. També s’ha de tenir en compte que els nacionalistes han governat des de l’inici de la democràcia i obrir finestres sempre va bé després de tants anys. I aquest mateix argument em serveix per igual per altres institucions governades pel mateix partit polític, siguin del signe que siguin. Arribarà el dia que a Barcelona arribi el canvi, com a Andalusia o com va arribar a Cerdanyola.