Ja vaig escriure fa unes setmanes sobre el referèndum que es va celebrar a Arenys de Munt sobre la independència de Catalunya, afirmant que el resultat no havia estat tant bo com els organitzadors volien fer-nos creure. Ahir, 13 de desembre, és va tornar a repetir una experiència semblant, tot i que amb una mostra molt més gran i, per tant, amb una fiabilitat major. El resultat ja el sabíem abans de la celebració, però a més ara tenim la constatació del fracàs : participació molt i molt baixa i guanya el si per golejada perquè els del no preferim no anar a votar.
La realitat és que la independència no interessa a la ciutadania i som una gran majoria els que no entenem Catalunya sense Espanya, ni Espanya sense Catalunya. Ara és moment d’estar tots units i lluitar amb la força de l’autogovern que ens dona l’Estatut per treballar per una Catalunya millor. És moment d’estar tots units i esperar una sentència favorable del TC i no donar ales a la brunete mediàtica que el que només vol i desitja és fer mal a Catalunya. Deixem les consultes i , com ja vaig dir en l’anterior post, treballem pels problemes que realment tenim tots els que vivim en aquest fantàstic país.
8 comentarios:
Si la participació (27 % del cens ampliat a immigrants i majors de 16anys) ha estat un fracàs...
el PSOE a Catalunya és un fracassat total doncs treieu un 15 % del cens reduit. Sense immigrants ni menors de 18 anys.
A vegades és millor callar que fotre la pota doncs els números canten.
Independència: 94 % dels vots. Victòria i de golejada.
Els problemes reals que tenim al país són la corrupció, el nepotisme i que Espanya ens fot 3000 € cada any. Tu inclòs.
Mai en la història d'Europa un col·lectiu ciutadà s'ha mobilitzat per oferir el dret a vot a set-centes mil persones, sense disposar dels poders de l'Estat.
Que sense anuncis, sense espais oficials, sense llistes de cens i sense diner públic dues-centes mil persones hagin sortit al carrer el mateix dia per expressar a través d'una urna que volen la llibertat del seu poble és un prodigi d'organització i així ho reflecteixen els mitjans internacionals.
El fet que molts independentistes no hagin anat a votar pel malestar que representa que la consulta només sigui simbòlica, ens indica que amb un 30% de vots aconseguits ara, en un referèndum real s'aconseguiria fàcilment un 50% + 1 de vots, amb els quals podríem declarar la independència.
La llàstima és que els propis dirigents del PSC no reconeguin com millorarien fora d'Espanya. És per un tema sentimental? Jo crec que sí. Pels unionistes, el sentiment d'amor per Espanya els pot més que no pas la racionalitat dels números i la real-politik. I amb aquests sentimentalismes així ens va.
Abans de les consultes els mateixos organitzadors confiaven a obtenir una mitjana de participació del 40%, i això està escrit. S'han quedat a més de 12 punts d'aquesta xifra, i ara no només surten amb excuses de mal pagador, sinó que alguns es dediquen a fer els comptes de la lletera.
Que vagin fent. Ja no se'ls creu ningú (a banda dels seus incondicionals).
Un (1) dels organitzadors es va aventurar a posar un 40 %. A Osona ha estat un 41 %.
Si ningú es creu els independentistes per quin motiu fa 20 anys hi havia 0 diputats independentistes al parlament i ara n'hi ha més de 20 i han fet president al sr. Montilla?.
Si de debò ets federalista?. Per federar-se, com per casar-se, cal la voluntat de 2. Espanya NO vol federar-se amb vosaltres. Quants anys calen per a que ho entengueu?.
Per cert, quan permetreu un referèndum democràtic?. Abans de Suresnes estàveu a favor.
com us podeu avorrir tant?
a veces si que vamos al mismo frente. Qué se aguanten!!! el problema es que hacen mucho ruido, demasiado
Ens avorrim perque Ecspanya ens manté i no hem de trebalalr.
I el ´vostre problema no és que fem soroll. És que guanyarem.
I com no, l'autor de l'escrit tira la pedra i calla, molt típic d'un PSC, SENYORS QUE MANEU TANT...
Publica un comentari