
No entenc el elogis que sempre ha rebut i que especialment està rebent actualment -per la seva renuncia a participar a la ponència política del Congrés del PP- la presidenta del Partit Popular, María San Gil. Una senyora que representa el PP més ranci, més nacionalista i més de dretes; juntament amb Mayor Oreja, Zaplana o Acebes. És cert que es juga la vida per defensar les seves idees i això és el·logiable, però, desgraciadament, no més que qualsevol socialista o popular del País Basc. Els resultats electorals del PP des de que ella és la màxima responsable han estat un fracàs absolut, però tot i això continua tenint un gran reconeixement dintre del partit conservador. Com he dit al principi: no ho entenc.






3 comentarios:
Totalment d'acord amb tu, Javi. Només que si "es juga la vida per defensar les seves idees" la paraula seria el·logiable, entre altres, pero no envidiable.
Salutacions!!!
Hola anònim!
Accepto l'esmena, faig el canvi...
Qué vagi bé!!!
Publica un comentari