

Com he gaudit aquest matí quan he anat a treballar i he passat pel quiosc on sempre miro les diferents portades dels diaris. En totes elles he vist la cara de l’assassí etarra Thierry. Era la cara de l’odi, del rancor, del veure’s abasallat i, per fi, atrapat, pels cossos policials d’Espanya i França. No s’ho podia creure: doncs sí, Thierry, estàs on has d’estar: a 








7 comentarios:
En tot cas deixem que el jutge decideixi si és culpable o innocent, i que decideixi si el lloc on ha d'estar és la presó o no. És la base més fonamental de la democràcia.
No sé si aquesta és una classe de presumpció d’innocència del professor Morales... el cas és que he dit “espero”, és a dir, he expressat el meu desig de que aquesta persona vagi a la presó, donat que era una persona buscada des de fa molt temps per diverses qüestions relacionades amb ETA i, a més, totes les informacions coincideixen en afirmar que en aquest moments era el número 1...
Potser al ser nº1 de ETA la justícia li deixarà lliure...
El que hem de veure!!!!!
Sona bé això de professor Morales, però no, no és una classe de pressumpció d'innocència.
Jo no sé si és innocent o culpable, tot i que el que sembla és que sí que sigui culpable. El que passa és que amb això del terrorisme se'n fa un gra massa des del punt de vista mediàtic. Ara mateix, sigui culpable o innocent, aquest home pel conjunt de la societat és culpable perquè així ho han volgut tots els diaris. I això és perillós.
Recordo dos casos que ens haurien de fer ser més cautes amb aquests temes.
Un va passar fa dos anys i jo el vaig patir de forma indirecta. Jo estava de vacances a Glasgow quan la policia va fer una macro-operació antiterrorista i va detenir 18 o 20 persones que suposadament anaven a atemptar als aeroports britànics. Les cares dels detinguts van sortir a tots els diaris i televisions. Un any i mig després tots els detinguts estan en llibertat i sense acusació. I això no ha sortit a les portades. Jo ho vaig viure de forma indirecta perquè les detencions van ser un dia abans que tornessim cap a Barcelona i l'aeroport de Glasgow semblava una base militar.
I l'altre cas és el de la família Conlon. Una família que va passar 24 anys a la presó acusats injustament d'una sèrie d'atemptats que havia comès l'IRA.
Jo sóc dels que crec que és millor que hi hagi mil culpables al carrer que no pas un innocent a la presó.
Eso que dices queda muy bien, pero estamos hablando de asesinos, ¿de verdad crees que evitar esos 24 años en la prisión de unos inocentes, es preferible a evitar mil posibles nuevas victimas?
Marea, et faig la pregunta al revés: tu estaries disposada (si és que ets dona) a passar 24 anys a la presó sabent que ets innocent, en pro de la lluita anti-terrorista?
Pues la respuesta es muy sencilla, si con eso consigo que mil terroristas estén también en la cárcel y evito todas las posibles victimas que estos pueden asesinar, no tendría la mas mínima duda, no estas hablando de uno por uno o uno por cien, hablas de un uno por mil y ni tan siquiera eso, 24 años por ¿cuantas victimas menos? ¿cien, mil? ya te digo, llámame idealista si quieres pero ya lo creo que lo haría.
No hablabas de hacerlo “en pro de la lluita anti-terrorista” decias “ Jo sóc dels que crec que és millor que hi hagi mil culpables al carrer que no pas un innocent a la presó”.
Publica un comentari