16 de maig la commemoració d’una derrota

No hi ha nostàlgia pitjor que enyorar el que mai va succeir, ho sé, però avui és una data per recordar pels seguidors espanyolistes: avui fa un any ens trobàvem a Glasgow, veient la final de la Copa de la UEFA. Recordo aquells dies d’una manera molt especial, tot i que el conte no va tenir un final feliç. Va ser injust, l’Espanyol va merèixer guanyar aquella final:per garra, per història, per treball, per justícia...; però no va ser així, el destí volia que aquella copa fos pel Sevilla. Recordo, també, totes les mostres de suport de la gent més propera a mi. Aquesta és una de les coses més positives de ser d’un club modest: tothom se’n recorda de tu, tothom et truca i t’envia missatges de suport. I la veritat és que s’agraeix. Enllaço el post que vaig fer des de l’habitació de l’hotel, just quan vaig despertar al dia següent.

Deixo un vídeo del Youtube, amb el gol de Jonatas a la segona part de la pròrroga i amb 10 jugadors. No puc oblidar a la nena del meu costat plorant, les abraçades amb el meu amic Chus i les abraçades amb tota la gent del voltant que no coneixia absolutament de res; “només” teníem una cosa en comú: uns sentiments molt profunds cap a uns mateixos colors. Avui, demà i sempre: visca l’Espanyol!