.JPG)
Andreu Espínola, secretari de formació de la JSC de Cerdanyola del Vallès, ha estat reelegit al XXIè Congrés Nacional de l’Ajec com a Secretari General. No puc fer altre cosa que felicitar públicament a l’Andreu per la seva reelecció: la seva feina al capdavant del sindicat d’estudiants ha estat impressionant. Andreu continua així!!
La resta del Secretariat Nacional va quedar de la següent manera:
- Secretari General: Andreu Espínola
- Secretari d'Organització: Víctor Albert
- Secretari adjunt Organització: Roc Matheu
- Secretària d'Acció Territorial: Laura Moya
- Secretari de Comunicació: Xavi Abad
- Secretària d'Acció Sindical: Sílvia Nuñez
- Secretari de Finances: Dídac Gutíerrez
- Coordinador general d'Universitats: Guillem Sánchez
- Coordinador general d'Instituts: Joan Camps
dilluns, maig 19, 2008
Andreu Espínola reelegit Secretari General d'Ajec
divendres, maig 16, 2008
16 de maig la commemoració d’una derrota
No hi ha nostàlgia pitjor que enyorar el que mai va succeir, ho sé, però avui és una data per recordar pels seguidors espanyolistes: avui fa un any ens trobàvem a Glasgow, veient la final de la Copa de la UEFA. Recordo aquells dies d’una manera molt especial, tot i que el conte no va tenir un final feliç. Va ser injust, l’Espanyol va merèixer guanyar aquella final:per garra, per història, per treball, per justícia...; però no va ser així, el destí volia que aquella copa fos pel Sevilla. Recordo, també, totes les mostres de suport de la gent més propera a mi. Aquesta és una de les coses més positives de ser d’un club modest: tothom se’n recorda de tu, tothom et truca i t’envia missatges de suport. I la veritat és que s’agraeix. Enllaço el post que vaig fer des de l’habitació de l’hotel, just quan vaig despertar al dia següent.
Deixo un vídeo del Youtube, amb el gol de Jonatas a la segona part de la pròrroga i amb 10 jugadors. No puc oblidar a la nena del meu costat plorant, les abraçades amb el meu amic Chus i les abraçades amb tota la gent del voltant que no coneixia absolutament de res; “només” teníem una cosa en comú: uns sentiments molt profunds cap a uns mateixos colors. Avui, demà i sempre: visca l’Espanyol!
dijous, maig 15, 2008
Lehila Khaled no vindrà a Barcelona
Finalment ,Lehila Khaled, terrorista palestina no vindrà a Barcelona perquè la UE li ha denegat el visat. Havia estat convidada per diverses entitats encapçalades pel Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) per participar en tot una sèrie d’actes de solidaritat amb el poble palestí. Aquesta senyora va afirmar sense contemplacions: “Negociar no serveix, l’ocupació només acaba amb la lluita armada”. La frase és prou il·lustrativa i deixa clar de quin peu calça aquesta dona. Per tant, segons Khaled, estan justificades les bombes i els atacs terroristes que pateix la societat civil d’Israel; perquè aquest és el millor camí per arribar a la pau. En fi, sobren els comentaris.
Uns dies abans de que en el nostra país, una banda terrorista que porta més de 40 anys matant, torna a matar, ens assabentem de la invitació d’aquesta terrorista. Em faig creus. Imagineu que es convidi a un dels assassins d’ahir a donar una xerrada sobre el conflicte basc? Què pensaríem? Utilitzaríem la mateixa argumentació que hem utilitzat ara? Per favor, siguem conseqüents.
No vull sentir als terroristes, no vull que amb diners públics és paguin actes on assisteixin terroristes: de la banda terrorista ETA, de les FARC, del Front Popular per a la Lliberació de Palestina (FPLP) o d’on siguin. Israel no és tampoc el millor exemple de democràcia, és cert, però té tot el dret a existir en pau. Per cert, felicitats pel seus 60 anys d’existència.
dimecres, maig 14, 2008
Hillary continua!
La meva candidata a presidir els EUA és Hillary Clinton. Avui, a Virginia Occidental, ha aconseguit una nova victòria, però sent realistes la senadora demòcrata té molt poques opcions per arribar a disputar al republicà John McCain la presidència del país més poderós del món. Tot i així, Hillary ha afirmat avui que no tirarà la tovallola i seguirà lluitant fins al final. No sé quant pot perjudicar al Partit Demòcrata una lluita tan aferrissada entre Hillary i Obama; els analistes polítics –que en teoria són els que saben- coincideixen en que la divisió només beneficia al Partit Republicà.
Estic amb Hillary Clinton: si s’ha arribat fins aquest punt, s’ha de lluitar fins el final, perquè és la millor candidata i la que té més opcions per guanyar a McCain. És difícil, però no impossible. Sort Hillary, els EUA s’ho mereixen.
dimarts, maig 13, 2008
María San Gil
diumenge, maig 11, 2008
Nou blocaire a Cerdanyola
Normalment sempre faig un post informant sobre una nova aparició a la blocosfera cerdanyolenca quan és tracta d’un bloc socialista. Avui, en canvi,faré una excepció. És tracta d’una persona una mica especial: l’Alfons Escoda. La veritat és que no he tingut massa relació amb ell, però la poca que he tingut ha estat sempre positiva. He de confessar que si hem demanéssim escollir qui és el regidor que no sigui del meu partit que més m’agrada, sense cap tipus de dubte l’escolliria a ell. Em sembla una persona molt competent: és podrà estar d’acord o no amb les actuacions que porta a terme (gràcies a ell tinc vorera per arribar a casa quan abans només tenia cotxes i més cotxes), però el que no és pot discutir és que fa tot el que estigui al seu abast i una mica més per aconseguir els seus objectius. En fi, que això no pari, hem d’aconseguir que cada dia hi hagin més i més blocs a la nostra ciutat. Animeu-vos-hi!!!
Enllaç al bloc de l'Alfons Escoda
dijous, maig 08, 2008
El PP ens tanca les portes
El PP ha cancel•lat, mitjançant una trucada de telèfon i amb poques hores d’antelació, la reunió que teníem concertada aquesta mateixa tarda per tractar el tema de la moció de la II República. Els motius: tenen el seu vot decidit. M’ha semblat un acte d’irresponsabilitat i, a més, una falta de respecte. Si no volien reunir-se, ho podrien haver dit des del primer dia i , tot i que no m’hagués agradat, almenys no haguessin fet perdre el temps a la gent que s’ha d’organitzar l’agenda (en el meu cas faltar a classe de Sector Públic) per quadrar horaris. Ells mateixos: la paraula i el diàleg no se li ha de negar a ningú, sigui del partit que sigui i vingui d’on vingui. En fi, lleig, molt lleig el que han fet l’Antonio González ( recordo que té dedicació exclusica i un sou de 3500 euros al mes; més o menys el que jo guanyo, ja sabeu...), la Mónica Álvarez i el Manuel Buenaño. Nosaltres en cap cas tancarem les portes a ningú que vulgui venir a parlar amb nosaltres. Aquí queda.
dimarts, maig 06, 2008
Seguim amb la moció...
Primer de tot perdoneu-me que continuï amb el tema de la moció que varem presentar la JSC de Cerdanyola del Vallès demanant que un carrer de la nostra ciutat dugui el nom de “Carrer de la II República”. Potser començo a ser pesat, però és un tema que almenys per mi i per la organització de la qual formo part és molt important.
Avui ha començat la ronda de contactes amb els grups municipals representats a l’Ajuntament. Primer ha estat CIU , mitjançant l’Alfons Escoda i el Marc Costa; demà continuem amb ICV-EUiA i , finalment, dijous ens veurem amb el PP. Puc avançar que el primer contacte amb el grup de CIU ha estat força positiu -per no dir molt positiu- però esperem a que els esdeveniments transcorrin en el seu degut temps. Al final de la setmana faré una valoració general.
Finalment, a continuació teniu un enllaç a un article de l’executiva de la JSC de Cerdanyola responent al Professor de Ciència Política de la UAB, Xavier Fähndrich, a la revista Cerdanyola al dia on pràcticament reia de la moció que varem presentar. Vergonyós.
Article de Xavier Fähndrich (Pàgina 10 del PDF)
Resposta de l'executiva de la JSC de Cerdanyola del Vallès
PD: David, ¿ están bien divididos los párrafos?
dilluns, maig 05, 2008
El Madrid campió
Finalment el Reial Madrid ha guanyat la lliga. I ho ha fet com millor sap fer-ho i amb la característica que, segons el meu punt de vista, ha fet que siguin campions: per la garra, la lluita fins al final i, sobretot, per haver demostrar ser un equip en tots els sentits. Aquesta ha estat la diferència, perquè ni molt menys tenen els millors jugadors, ni són els que millor futbol han fet, etc. Això demostra un cop més que amb els cracks només no s’aconsegueixen els títols, fa falta quelcom més. Enhorabona als companys merengues, el Santi i al Jony, que ahir van anar a la Cibeles de Cerdanyola a celebrar-ho.
dijous, maig 01, 2008
Antonio Flores
Hoy me ha dado por escuchar a Antonio Flores. Hacía años que no lo hacía, más allá de las típicas canciones que puedes escuchar mientras estás trabajando o cuando vas con la radio puesta en el coche. Me ha vuelto a demostrar- si no lo había hecho suficientemente- que allá donde esté sigue siendo uno de los mejores. Lástima que las putas drogas se lo llevaran, porque hubiese hecho historia en el Pop Rock español, no tengo ninguna duda. Era capaz de hacer unas letras excelentes junto con una música que daba siempre a las canciones un toque muy especial. En el momento actual, donde para ser un buen cantante no es necesario saber escribir ni componer nada, sino que únicamente es necesario tener un poquito de voz, ser guapo o guapa, saber mover el culo con un poquito de gracia y que algún programa de televisión o discográfica se fije en ti; escuchar a Antonio Flores es todo un lujo. Con el os dejo.
dimarts, abril 29, 2008
Carrer de la II República vs Carrer de la República
He llegit estupefacte les declaracions del portaveu del grup municipal d’ICV-EUiA sobre la moció que varem presentar la JSC –mitjançant el PSC- perquè un carrer de la nostra ciutat es digui “Carrer de
Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) i Esquerra Unida i Alternativa (EuiA) reivindicaven ahir els valors de la II República i reclamaven la constitució de la tercera en un acte commemoratiu del 77è aniversari de la seva proclamació, el 14 d’abril de 1931.
També xoca amb aquesta foto on veiem precisament al portaveu Jordi Miró (al costat del senyor de la jaqueta vermella) a l’acte on commemoraven l’aniversari de
Foto JR Urbano
La posició d’EUiA la desconec, però si ens fem cas d’aquesta foto i de la bandera que hi ha present, sembla que els valors que va significar
Foto del bloc del Chache
No se si jo estic equivocat, però per mi és totalment contradictori commemorar
Encara no hem començat les negociacions amb els grups municipals del consistori, però si fem cas de les declaracions d’uns i altres, sembla que ICV-EUiA està més d’acord amb les posicions de la dreta -CIU i PP- que de l’esquerra que vol commemorar amb un carrer de Cerdanyola del Vallès els valors i els avenços que va significar
Poso una enquesta a la part dreta del bloc per saber la opinió de la majoria de la gent que passa per aquest racó de Cerdanyola. Estarà disponible fins un dia abans del ple del mes de maig.
Salut i República!!!
divendres, abril 25, 2008
La moció es queda damunt la taula
Finalment ahir es va quedar sobre la taula la moció que varem presentar la JSC de Cerdanyola del Vallès mitjançant el PSC, en la qual demanàvem la designació d’un carrer de la nostra ciutat com “ Carrer de la II República”. Em va semblar correcte que el punt quedés damunt la taula (proposta d’Alfons Escoda de CIU) per tal de poder-ho treballar conjuntament entre tots els grups municipals i arribar a un acord. És millor presentar-la al ple del mes vinent (més tard no la presentarem) i que s’aprovi amb el màxim consens possible que votar-la ahir i no saber si sortiria endavant o no. Permeteu-me afegir que això demostra un cop més la oposició que estem fent els socialistes: una oposició que presenta mocions perquè surtin endavant i perquè creiem que són positives per Cerdanyola; no les presentem, per tant, només buscant el possible benefici polític com se’ns ha acusat en infinitat d’ocasions. Ahir, el més fàcil hagués estat votar sense saber els suports que es tindrien i aprofitar la hipotètica pèrdua de la votació per criticar al govern, però no, aquesta no és la nostra manera de treballar; nosaltres volem que Cerdanyola tingui un carrer que reivindiqui els valors que va significar la II República pel nostre país. I si ens demanen més temps per aconseguir-ho, doncs no tenim cap problema en donar-ho.
Per altra banda, afegir que vaig entendre la postura de tots els grups municipals menys el del principal partit del govern. Per un costat el PP va demanar que del text es suprimís la part que afirma que l’aixecament militar es va fer amb el beneplàcit de l’església, esmena que no vàrem acceptar ja que és obvi que va ser així. Després va fer una broma sobre el rei i la ministre de defensa, Carme Chacón, que la veritat és que no va estar del tot malament: sembla que cobrar 3500 euros al mes fa que l’Antonio González estigui de millor humor que en anteriors mandats. CIU, per la seva part, va argumentar que estaria a favor de la moció si quedés com “Carrer de la República”; va argumentar que d’aquesta manera és reivindicava els valors del que significa la República, a més, va afegir que la II República Espanyola no va respectar a Catalunya. Per últim i, com he dit a l’inici d’aquest paràgraf, va parlar el portaveu d’ICV-EUiA, però no vaig entendre gaire la seva postura més enllà de que sigui la Comissió del Nomenclàtor qui decideixi la millor ubicació. Esperarem a l’acta del ple per assabentar-nos.
Ara, el que farem és intentar arribar a un acord amb tots els grups municipals. Puc avançar que estem disposats al 100% a arribar a un acord, però posem una sola condició que per nosaltres és imprescindible: el carrer ha de ser “Carrer de la II República”. No ens serveix posar “Carrer de la República” ni res semblant, repúbliques al món afortunadament hi ha moltes. Nosaltres, els joves socialistes de Cerdanyola, amb aquesta moció volem commemorar la II República Espanyola, que va significar una etapa d’avenços i reformes que van modernitzar l’estat espanyol com mai s’havia fet (deixeu-me destacar una vegada més que per primer cop les dones van tenir dret a vot). Aniré explicant al bloc com van esdevenint els fets i les negociacions.
Recomano l'article del Santi Moro sobre aquest tema
Enllaç a la notícia
dilluns, abril 21, 2008
Carabina 30 30
Foto con Panchito Varona en el camerino de Sabina en Roquetas de Mar (Almería)
El próximo 30 de mayo arranca en Zaragoza la gira “Carabina 30 30”. Sobre el escenario una banda de lujo, ellos son: Pancho Varona, Antonio García de Diego, Jaime Asúa, y Jose Antonio Romero; conocidos, sobre todo, por ser la banda del mejor cantante de la historia de este país, Joaquín Sabina. Además, han trabajado, ni más ni menos, que con Estopa, Luz Casal, Miguel Ríos y Ana Belén entre muchos otros. Así que talento sobre el escenario habrá y mucho. Sonarán canciones sobre todo compuestas por ellos y Sabina, pero también grandes éxitos como, por ejemplo, “No me importa nada” preciosidad cantada por Luz Casal, pero cuyo autor es Panchito Varona.
La gira visita las siguientes ciudades:
- Mayo: 23 Zaragoza, 30 Aspe (Alicante), 31 Valencia.
- Junio: 06 Vigo, 21 Barcelona, 27 Madrid.
“Carrer de la II República”
En el ple d’aquest mes d’abril ( dijous 24 a les 19:00h) la JSC de Cerdanyola del Vallès presentarem, mitjançant el PSC, una moció demanant la designació d’un carrer de la nostra ciutat com a “Carrer de la II República”. A més, demanarem la retirada definitiva de tot símbol franquista de les façanes dels edificis, ja que tot i que ja s’han presentat diferents mocions semblants ( primer van ser la JSC quan governava el PSC i després les JERC, ja amb govern d’Antoni Morral) encara es poden veure algunes. D’aquesta manera els i les joves socialistes volem que Cerdanyola del Vallès reconegui els valors i els avenços que va significar la II República pel país. Esperem que la moció surti endavant amb el màxim consens possible, sent conscients que la unanimitat és pràcticament impossible tenint en compte que el PP encara no ha condemnat ni el franquisme. Entenem que el principal partit del govern votarà a favor per raons obvies; la posició de CIU, en canvi, la desconec. En fi, esperarem a dijous per sortir de dubtes i per saber també si podem entrar al ple o si ,del contrari, ens tornarem a quedar al carrer fins que al policia de torn li doni la gana deixar-nos passar.
Copio a continuació el contingut la proposta d'acord de la moció:
Primer.- La designació d’un carrer de Cerdanyola del Vallès com a “Carrer de la II República”, com un reconeixement a tots aquells ciutadans que van lluitar per la llibertat, la justícia i la igualtat, de tots aquells homes i dones que van voler canviar la societat per donar als seus fills i filles una de més justa.
Segon.- La retirada immediata de tot símbol franquista de les façanes dels edificis de la nostra ciutat, ja que la permanència d’aquests elements és una al·legoria al règim dictatorial, reaccionari i retrògrada del general Franco.
divendres, abril 18, 2008
Enquesta tancada: “ha influït el pacte entre ICV-EUiA, CIU i el PP en el resultat d’ICV-EUiA a les eleccions generals a Cerdanyola?”
Avui ha finalitzat l’enquesta que vaig penjar al bloc fa un mes. La pregunta era la següent: “ha influït el pacte entre ICV-EUiA, CIU i el PP en el resultat d’ICV-EUiA a les eleccions generals a Cerdanyola?”. Ja vaig defensar a un post anterior que la meva opinió era que sí: alguna relació ha de tenir el fet de baixar més del doble que a tota Catalunya amb el pacte terrorífic i sense sentit que patim a Cerdanyola del Vallès. Sembla que no sóc l’únic que opina així, ja que el resultat ha estat aclaparador: de 121 persones, 100 han votat que alguna cosa tindrà a veure (82%) ; mentre que 21, han optat per la opció de que no té cap tipus de relació (18%). Els pactes antinaturals és paguen, i la nostre ciutat no serà una excepció, sinó temps al temps.
dimecres, abril 16, 2008
No més manipulació amb l'aigua
Amb el problema de la sèquia que estem patint els catalans i, sobretot, els barcelonins, s’està fent una gran manipulació per part de les comunitats veïnes de Múrcia i València; i , en general, de tot el Partit Popular. L’aigua és un be escàs i que, per suposat, no se li pot negar a ningú, visqui on visqui. Aquesta afirmació que hauria de ser totalment supèrflua, ara fa falta dir-la perquè desgraciadament una mentida repetida tantes vegades és possible que arribi a calar a la societat. No és el mateix el transvasament que s’ha acordat realitzar per fer arribar aigua de boca a Barcelona, que és temporal i d’emergència, amb el PHN que va derogar el govern socialista en l’anterior legislatura. Aquell pla volia ser estable i l’aigua transvasada era per utilitzar-la per beure, però també per altres usos que no estaven del tot clars, sobretot, urbanístics. A més, posava en perill els ecosistemes del riu Ebre. La solució finalment acordada és només, només i només per fer arribar a Barcelona aigua de boca, en cap cas per utilitzar-la per un altre qüestió. Així que si us plau, no més manipulacions.
dimarts, abril 15, 2008
Bona feina Caldera
Personalment valoro molt positivament la tasca portada a terme per l’exministre Jesús Caldera al Ministeri de Treball i Assumptes Socials durant l’anterior legislatura. Les polítiques socials (destacant la Llei de la Dependència) ,la regulació de 700.000 immigrants amb contracte de treball, la creació de 3 milions de llocs de treball, aconseguir la taxa d’atur més baixa de la història d’Espanya, etc. Són alguns dels seus actius al Ministeri. Errades també haurà comès, per suposat, però la veritat és que costa de trobar-les. Per tot això, trobo que no és positiu que no continuï al govern de Zapatero una de les persones que més fruits ha aconseguit amb les seves polítiques. Encomanar-li la creació d’una macrofundació del PSOE em sembla bé i, a més, crec que pot ser molt útil a l’hora de crear l’eix ideològic del partit; però de totes maneres, hagués preferit la continuïtat de Caldera al govern. En qualsevol cas, molta sort a l’exministre en la nova tasca que li ha encarregat l’actual president del govern, jo intentaré participar-hi tot el que pugui.
dilluns, abril 14, 2008
"Su 18 de julio, mi 14 de abril..."
Avui, dia 14 d’abril, es commemora el 77è aniversari de la proclamació de la II República. Els republicans commemorem una etapa d’avenços i reformes que van modernitzar un país antiquat en tots els sentits; destaco, personalment, el sufragi universal o l’aposta per la cultura a totes les classes socials del país. Aquell és un model a seguir, un model on tots i totes som iguals; la monarquia, en canvi, és un model d’estat obsolet, anacrònic i propi del segle XIX, en cap cas del XXI. Tenim un camí molt difícil i llarg per endavant, però totes les passes que puguem donar benvingudes siguin.En aquest llarg camí que tenim plegats tots els republicans i republicanes, la JSC de Cerdanyola varem col·laborar amb el nostre petit –però important- granet de sorra, realitzant un acte reivindicatiu dissabte a la tarda a la Plaça Abat Oliba. Us deixo a continuació amb algunes fotografies de l’acte i diversos enllaços d’interès.
divendres, abril 11, 2008
Acte JSC commemoració de la II República Espanyola
Demà dissabte la JSC de Cerdanyola del Vallès organitzem un acte per commemorar
Salut i República!
dijous, abril 10, 2008
Això a casa meva no ho hem vist mai
Jo, amb el periquito que porto enganxat al mòbil
Ahir em van convidar a assistir al partit de Champions entre el Barça i el Schalke 04. No sóc del Barça (evidentment), però sempre que puc vaig al camp perquè és una experiència que m’agrada. El Camp Nou és preciós, em sembla un dels camps del món més macos, per no dir que és el camp per excel·lència a nivell de distribució de graderies i organització. No és on millor es veu el futbol i això que quan vaig tinc la sort d’anar a la Tribuna, just amunt de la llotja presidencial. Per exemple, al Santiago Bernabéu, que és un camp menys maco (per dir-ho d’alguna manera), el futbol es veu molt i molt millor des de, a més, qualsevol part del camp perquè les graderies estan molt més inclinades. Dit això, crec que el Barça no li treu tot el profit que podria treure-li a aquest camp. M’explico: vaig arribar tard (com sempre) i em va cridar l’atenció que des dels voltants de l’estadi no es sentia cap tipus d’ambient, només unes tímides trompetes i una mica de soroll d’ambient. Ahir l’estadi estava quasi ple, però l’ambient i els càntics eren nuls, semblava que la gent havia anat a veure un concert d’òpera o de música clàssica. Algú s’imagina tota aquella gent cridant sense parar com als camps anglesos? Estic segur que el Camp Nou seria un autèntic fortí pel Barça: d’allà no sortiria viu cap equip. També em va cridar l’atenció el nerviosisme tan exagerat de l’afició culé que va començar a xiular a l’equip des del principi fins que van marcar el gol de la tranquil·litat. Jo els hi donaria un consell: menys criticar i més animar. I una vegada acabat el partit, xiulin i expressin la seva disconformitat. Això, afortunadament, a casa meva, no ho hem vist mai.
