“Hola, buenos días, ¿sabe que le van a subir el IBI?"

Recordeu la campanya de les eleccions municipals del PP de Cerdanyola??? “Hola, buenos días, ¿sabe que le van a subir el IBI?"

Aquesta va ser la campanya del PP a la nostra ciutat; un dia i un altre amb la mateixa cançó. Aquets són els pamflets que repartien:

Doncs només uns mesos després ens trobem amb que el nou govern de Mariano Rajoy apujal’IBI (i també el IRPF), quan en campanya electoral van repetir una vegada i un altre que no augmentarien els impostos, sinó tot el contrari. Aquí tenim la mostra més fefaent de la hipocresia d’un partit polític, de la mentida consumada  més gran als electors només quatre dies després de les eleccions. Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.  

Nota de premsa del PSC referent al ple d'ordenances fiscals del 5 de novembre

El PSC vol manifestar i posar en coneixement de la ciutadania el seu posicionament respecte a les ordenances fiscals proposades pel govern en el passat Ple del 5 de novembre.


Cal que tot els ciutadans coneguin que el resultat de la votació en la que ICV-EUiA, PP i CxC varen votar conjuntament contra la proposta del govern tindrà unes importants i negatives conseqüències sobre els cerdanyolencs, que el PSC al govern municipal no ha pogut evitar.


IBI

La proposta del PSC sobre el IBI passava per primera vegada a la ciutat per subvencionar l’impost dels habitatges amb valors cadastral inferiors a 135.00.-€, a la pràctica això suposava que el 65% dels habitatges de Cerdanyola pagarien el mateix que l’any anterior.


En front aquesta mesura que entenem més progressiva i justa, ICV-EUiA i PP plantejaven una congelació general de IBI tant dels habitatges de més valor cadastral de 135.00.-€ , com els de menys. No podem estar d’acord ni acceptarem en cap cas aquesta proposta que evita a la pràctica congelar l’IBI al 65 % de les llars més humils de la ciutat.


Pensem que introduir mesures que permetin escalar progressivament el pagament d’impostos en funció de les situacions econòmiques de cada família és un pas en la bona direcció, els que més tenen paguen més, els que menys tenen paguen menys. Certament el valor cadastral no és l’únic element a valorar per a determinar situacions de renta familiar però també entenem que no és un mal indicador tot i donar una informació parcial.


Conseqüències:

L’IBI és un impost regulat pel l’Estat en el que l’Ajuntament pot fer ajustos, si no els fa, s’aplica segons els criteris generals i estatals, en el nostre cas si no introduíem elements correctors l’increment mig per la nostra ciutat era d’un 6,6%, i com finalment no es va aprovar la reducció de l’increment al 3,2%, la previsió és que a la ciutat l’IBI s’incrementi el doble del que havia proposat el govern local.

Taxa de residus

Aprovada al 2004 i fins ara no aplicada, per una moratòria decidida per el Ple Municipal fins que l’Ajuntament deixés de percebre ingressos per l’abocador Elena, cosa que succeirà al 2012, la taxa que proposava el PSC passava per aplicar una taxa entre 60 € la més baixa, i 120 € la més alta en funció dels valors cadastars dels habitatges, es a dir els habitatges de major valor cadastral pagarien una taxa major que els de menor valor cadastral, i bonificar un 50% les previstes per zones industrials i comercials, que passarien d’una forquilla de entre 153,78 € i 422,89 € a abonar entre 77.-€ i 211.-€ amb la proposta governamental.


El que es pretenia es aplicar un criteri de tarificació social en funció del valors cadastrals, que sempre ens ha semblat més just que una taxa lineal aplicada de forma general sense cap criteri progresiu.


Conseqüències:

Al no aprovar-se la proposta el comerços i indústries locals pagaran el doble del que es proposava. ( entre 153,78 € i 422,89 € )


La taxa de residus s’aplicarà linealment, es a dir tots pagarem el mateix (56.-€) independenment del nostre nivell econòmic.


Com a conclusió podem dir que un cop més la ciutat surt perjudicada per els interessos d’uns partits que con en altres èpoques prefereixen fer la pinça ( entre ICV i PP) al PSC que exercir la responsabilitat política que suposadament els pertocaria.


Desprès de més de 30 reunions mantingudes entre el govern i les forces polítiques locals per tal de unificar criteris i consensuar posicions , el PSC manifesta la seva voluntat de seguir negociant , però volem deixar clar a la ciutadania que en cap cas assumirem la congelació indiscriminada de l’IBI tal i com defensen PP i ICV-EUiA, ens sembla socialment injust i per a nosaltres políticament inacceptable.

Unes escales especials

Quan era regidor, varem decidir, mitjançant un Pla d’Ocupació, fer unes escales a la confluència de l'avinguda Amèrica i el carrer Castella. Com veieu a la imatge, l’espai estava totalment degradat i ,fins i tot, hi havia uns graons per la part més propera a la casa que eren un autèntic perill utilitzar-los. Una vegada decidida la obra, vaig pensar que seria interessant fer alguna cosa més que una simple escala. Parlant amb la cap del Servei Municipal d’Ocupació, li vaig comentar que li semblava si utilitzàvem cada graó per posar frases amb un missatge per la societat. La idea va agradar molt a la Masia i varem obrir un procés participatiu amb el treballadors per escollir-les. Le meva proposta, com us podeu imaginar, va ser una de Joaquín Sabina que podeu veure a la imatge. Espero que la escala hagi agradat als veïns de Serraperera i que la idea de fer-les una mica “especials”, també!

El problema no es el déficit público

Me parece un error la reforma exprés de la Constitución para introducir un límite de déficit público a las distintas AAPP. Son varios los motivos, aunque se podrían resumir básicamente en dos: la inclusión en nuestra norma suprema de ordenamiento jurídico de una medida claramente neoliberal y la negación a que sean los españoles los que decidamos mediante referéndum una reforma de tal importancia.

Entiendo la presión de los mercados, la estabilidad que necesitamos para seguir emitiendo deuda pública y ésta sea colocada a un interés bajo, pero es totalmente exagerado plegarnos a sus intereses y reformar la Carta Magna. Al menos, finalmente no consta un número explícito en tal reforma, sino que se hará mediante ley orgánica; lo cual suaviza mínimamente el error del presidente Zapatero. Hubiese sido terrible, ya que para intentar corregirlo, sería necesaria nuevamente una reforma constitucional y que 3/5 partes del Congreso lo aprueben. Lo cual significa que tanto PSOE y PP deberían estar de acuerdo y, evidentemente, los populares no hubiesen aceptado nunca. De esta manera, la reforma de ley orgánica solo necesita la mayoría del Congreso y por tanto sería mucho más sencillo para el partido que gobierna.

Limitar el déficit público no va a traer más estabilidad, ni va a calmar a los mercados. Es una realidad que estamos viendo en los días posteriores a la reforma: la prima de riesgo aumentando por encima de los 340 puntos y la bolsa de Madrid (y del mundo) marcando mínimos históricos por debajo de los 8000 puntos. ¿Ahora, que más tendremos que hacer por los mercados y la señora Merkel? Seguramente lo que nos pidan. El déficit público no es contraproducente en sí mismo como nos quieren hacer creer, siempre que esa inversión (en educación, formación, investigación, infraestructuras, etc.) sea más rentable que el coste que pagamos por ella.

La realidad es que nuestra deuda pública está ligeramente por encima del 60% del PIB, lo cual significa, para que todo el mundo lo entienda, que necesitamos destinar el 60% de toda la producción de bienes y servicios de un año para sufragar lo que debemos. Parece mucho, pero no lo es tanto, sobre todo si lo comparamos con otros países de la UE como por ejemplo Alemania, Francia o Italia, con deudas muy por encima (incumpliendo el Pacto de Estabilidad, pero no pasa nada). Además, también existe la deuda privada, que la forman empresas y familias, y es sustancialmente más elevada que la pública (pero tampoco pasa nada, sólo nos fijamos en lo público).

¿Por qué explico esto? Creo que nos estamos equivocando obsesionándonos con la reducción del déficit público cuando no es nuestro principal problema. Nuestro problema es que no somos capaces de crecer económicamente y, por tanto, de crear puestos de trabajo. Debemos ordenar las finanzas públicas, sí; pero nuestra verdadera obsesión debería ir encaminada a la educación, la formación, la investigación y, sobre todo, el apoyo a nuestros emprendedores. Apostar contundentemente por aquellos que aportan valor añadido, los que innovan y exportan. De esta manera lograríamos crecer económicamente y crear puestos de trabajo, lo que haría aumentar los ingresos del estado por el aumento de la recaudación por impuestos, poder sufragar los gastos y equilibrar las cuentas. Pero, evidentemente, este paso no sale gratis y necesitamos endeudarnos en el corto plazo para conseguirlo, algo que en absoluto podremos hacer si optamos por la estabilidad presupuestaria y si, además, queremos mantener unas políticas sociales, una educación y una sanidad de calidad. Milagros, a Lourdes.

¿El final de los blogs?

No sé si es el final de los blogs personales, como apuntan algunos especialistas de Internet, pero lo cierto es que cada vez son menos utilizados (tanto por sus dueños como por los lectores) y este “Nos sobran los motivos” puede ser un buen ejemplo de ello. Las redes sociales, sobre todo Facebook y Twitter, han apartado directamente a los blogs a un segundo o tercer plano; pese a que podemos distinguir claramente que tienen funciones muy distintas (o no).

La realidad es que sobre todo Twitter permite una inmediatez y concreción (máximo 140 caracteres) enorme a la hora de expresar una idea o hacer una reflexión sobre cualquier tema. Y, además, interaccionas con centenares, miles o millones de personas según el tema que trates. Empecé tarde en Twitter y reconozco que me arrepiento enormemente: me parece mucho más interesante hoy en día que cualquier red social e incluso es el medio de comunicación más rápido de noticias en tiempo real. En este blog, en la parte derecha, podéis seguirme en mi cuenta personal. En muchas ocasiones, que antes podía escribir una pequeña reflexión, ahora prefiero recurrir a Twitter. Creo que este es el mejor ejemplo de porque las redes sociales han aparcado los blogs personales.

Facebook es otra cosa. Digamos que es más personal, mucho más personal. En esta red social interactúas con gente que conoces y compartes mucha más información de tu vida privada. Francamente cada día lo utilizo menos, pese a que sigo pensando que tiene su espacio y es fantástico para saber de viejos amigos, familiares, etc.

En fin, que este blog seguirá. Son ya muchos años activo, desde diciembre del 2005, y siempre hay una buena ocasión para hacer un escrito o un artículo que no se pueda concentrar en 140 caracteres. No lo haré como años anteriores, que podía escribir hasta 20 entradas al mes, pero sí una media de 4 como en los meses anteriores.

En solidaritat amb els companys de Noruega

El passat divendres 22 de juliol dos brutals atemptats a Oslo i a la illa de Utoya van causar la mort de més de setanta persones. La seu del govern noruec va ser atacada per una cotxe bomba i ,posteriorment, un macabre tiroteig durant el desenvolupament d‘un campament d’estiu de les Joventuts Laboristes de Noruega va significar l’atemptat més important des del final de la II Guerra Mundial en el país escandinau.

La Joventut Socialista de Catalunya a Cerdanyola del Vallès vol mostrar tot el seu rebuig i condemna per aquesta barbàrie. A més, de mostrar tot el recolzament als companys i companyes de la Joventuts Laboristes de Noruega, organització germana de la Unió Internacional de Joventuts Socialistes.

La JSC vol sumar-se també al sentiment generalitzat de la societat de rebuig i condemna del terrorisme, que aquesta vegada ataca al poble i a les institucions noruegues com a tantes altres vegades ho ha fet contra el nostre país. La lluita contra el terrorisme ve a demostrar la seva desraó enfront dels qui treballen diàriament per un món millor i pel progrés i l'enteniment dels pobles.

En solidaritat amb els companys i companyes joves socioaldemòcrates, la Joventut Socialista de Cerdanyola, a través del Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament, presentarà una moció de condemna i rebuig al ple de la nostra ciutat.

Tornar a la normalitat

Han estat només uns mesos , concretament onze i alguns dies, però han estat els més apassionants de la meva vida. Ser regidor de la teva ciutat i treballar per intentar solucionar els problemes de la gent és una de les tasques més gratificants que hi ha. Des de l’actuació més petita que et demana una senyora gran que vol un banc en algun espai de la ciutat, fins a la creació des del Servei Municipal d’Ocupació del primer viver d’empreses físic de la ciutat. Tot és política, una més petita, l’altre més gran: però política al cap i a la fi. M’he anat orgullós de la feina realitzada en aquest breu període de temps. Molt orgullós. Content d’haver conegut grans professionals a l’Ajuntament i grans persones també a peu de carrer dia a dia.

Òbviament m’hagués agradat continuar amb la feina que varem encetar, però el joc democràtic ha estat el que ha estat i tocar tornar a la normalitat. Torno a la meva feina, on tenia una excedència per càrrec electe. No és tan apassionant com l’altre, però tinc uns companys fabulosos que m’han rebut amb els braços oberts. Estar rodejat de bona gent és imprescindible per poder treballar agust, segurament el més important d’un lloc de treball.

Continuaré, per suposat, treballant per Cerdanyola. Continuaré fent política i posant en valor la P O L Í T I C A en aquests temps que corren.

Extremadura también del PP

Extremadura es mi segunda tierra. Allí nació mi padre y allí pasé muchos veranos rodeado de mis familiares y amigos. Siempre he creído que es la gran desconocida de España, poco sabemos en general de las bellezas de aquella tierra. Por este motivo me da especial pena que pase a estar gobernada, también, por el Partido Popular gracias a la abstención de IU en el pleno de investidura. Creo que el error de la formación de Cayo Lara es mayúsculo, como el mismo ha manifestado. Los extremeños han castigado al PSOE, cierto es, pero también lo es que hay una mayoría de izquierdas que hubiese sido deseable que llegara a un acuerdo. Y por si fuera poco, muchos votantes de IU votaron a esta formación creyendo que jamás se permitiría un pacto con los populares.

Volvemos a la pinza del año 95, donde PP e IU, gracias a Anguita y Aznar, pactaron en varias ocasiones en contra del gobierno de Felipe González. Pinza que, por cierto, provocó que la formación de izquierdas fuera perdiendo apoyos y más apoyos elección tras elección. Ahora parece que la historia se repite, en este caso en una comunidad autónoma. Después algunos protestarán cuando se abogue por el voto útil de izquierdas al PSOE en las elecciones generales. Yo lo haré, lo adelanto, porque votar otra cosa supondrá favorecer la elección de Mariano Rajoy como presidente del gobierno. Para muestra, un botón.

Celestino Sánchez: un gran alcalde

Publico a continuación una carta del compañero Enrique Senabre a nuestro gran alcalde Celestino Sánchez.

El pasado 21 de mayo falleció Celestino Sánchez González, alcalde de Cerdanyola del Vallés de 1979 a 1997. Este es el hecho. Lo que remueve mis recuerdos. Se ha ido para mÍ un buen amigo, un militante socialista de cuerpo entero y un gran alcalde de Cerdanyola.

El amigo .-Nos conocimos, si la memoria no me falla, en 1975. Han pasado 36 años y durante todo ese largo período de tiempo, con mayor o menor intensidad según el nivel de actividad compartida, nos hemos visto con asiduidad y me ha honrado con su sincera amistad que ha abarcado, desde el principio, el ámbito familiar. Siempre recordaré con cariño que en vida de mi madre, cuando venía a verme a Cerdanyola desde Valencia cosa que hacía con frecuencia, la reunión en familia con Celestino era fija, partida de dominó incluida. El sentido de la amistad es un sentimiento desigual, depende de la forma de ser de uno mismo y del amigo. Celestino era un hombre cariñoso en la intimidad - seguro que los que más lo han notado en los últimos tiempos han sido sus nietos – pero, de puertas afuera, daba la imagen de “un tipo duro”. Pues bien, de ese hombre, sobre todo cuando hemos estado colaborando codo con codo, yo he apreciado siempre su lealtad, confianza y respeto para conmigo, que no son sentimientos menores. Espero haberle correspondido. Dos personas, con el castellano como idioma materno, que siempre hablamos en catalán salvo en los contados momentos en los que, de la discrepancia al cabreo, volvíamos al idioma originario.

El militante .- Con él canté La Internacional puño en alto en la plaza del Ayuntamiento el 19/04/1979 cuando ganó las primeras elecciones municipales en democracia, unimos de hecho a la Federación Catalana del PSOE con el PSC-Congrés en Cerdanyola antes del Congreso de unificación - muchos militantes no lo saben pero siempre se enorgulleció de ello -, estuvimos “de guardia” en las dependencias del Ayuntamiento el 23-F,………14 años de concejal junto a él de los 18 que fue alcalde. Decían de mí que era su Nº 2. Nunca he sabido muy bien que significaba eso, pero bien cierto es que siempre estuve remando en la dirección en la que él pilotaba la barca. Siempre fue un hombre de partido, del Partido Socialista, compartía sus principios básicos de solidaridad, igualdad y justicia y, además defendía con coraje los colores de su equipo. Un militante donde los haya. Y, aunque a veces su contundente personalidad la dejara en la sombra, con modestia. No se cansó de repetir que era alcalde más por méritos del partido al que pertenecía y por el apoyo de los que con él colaboraban, que por su propia persona.

El alcalde .- Primer alcalde de la democracia en 1979, tres veces electo por mayoría absoluta (1983, 1987 y 1991) y decide retirarse en 1997, en plena forma, por entender personalmente que había cumplido con una tarea importante y tocaba la renovación. Nadie ni de su entorno ni de fuera le presionó para dar ese paso. Era de las personas que dedicaron una parte de su vida a la política por espíritu de servicio a la gente. En toda su actividad al frente de la ciudad una idea casi obsesiva: Cerdanyola, su ciudad y sus habitantes, lo primero. Le acompañé muchas veces a instancias políticas o administrativas superiores para solicitar, o mas bien reclamar, recursos para Cerdanyola, y mandos de su color político o de otro siempre le atendieron entre el respeto y el temor ante su actitud decidida de municipalista convencido. La Cerdanyola de hoy es inmensamente mejor que la que recibió en 1979 y es así, en buena medida, por haber tenido de alcalde a Celestino. Creo que él diría, lo ha dicho más de una vez, que era fácil porque todo estaba por hacer y porque los demás ayudaron. Pero mucho tiene que ver quien estuvo al frente del Ayuntamiento todos esos años.

Ha sido una experiencia vital magnífica y un honor acompañarle todos estos años. Hasta siempre, Celes.

Enrique Senabre

Escultura a la República a la Plaça Sant Ramon

Ja tenim a Cerdanyola una escultura en homenatge a la República a la remodelada Plaça Sant Ramon. L’autor és el cerdanyolenc Salvador Mañosa i recupera un projecte del també escultor Josep Viladomat dels anys 30.

L’any 1931, l’alcalde Jaume Mimó i Llobet va encarregar fer una font monumental amb blocs de pedra i una escultura a la República. Els canvis a l’any 1934 i la posterior Guerra Civil espanyola van aturar el projecte i les pedres van ser enterrades pels franquistes a la mateixa Plaça Sant Ramon. Mai més és va saber d’aquelles pedres, però l’any 1981, gràcies a alguns veïns (entre ells l’Albert Lázaro) i al primer Ajuntament democràtic és van recuperar. Fins i tot, actualment, en les obres que hem dut a terme, veïns de la plaça ens van demanar anar amb compte per la possibilitat de trobar més pedres de l’any 1931. No ha estat així.

Ara ja la tenim aquí, mai més ens la podran treure ni enfonsar enlloc. Hem recuperat el temps i hem posat a cadascú al seu lloc.

Nuestro Cid Campeador

Nunca quiso que le tratará de usted, ni siquiera de tú. Me decía que le llamara “compañero”. Creo que esa fue la primera lección que me dio Celestino al poco tiempo de conocerle, hace ya 8 años cuando empecé a militar en JSC y el PSC. Después vinieron muchas más, pero esa primera no la olvidaré nunca. Para mí había sido el alcalde, el alcalde del pueblo. Él que se encontró una ciudad con todo por hacer y la modernizó hasta la Cerdanyola que tenemos hoy en día.

No podía dejarnos un día cualquiera, se fue en plena jornada de reflexión, dándole el último adiós el día de las elecciones municipales. Celestino Sánchez, nuestro Cid Campeador, ganó su última batalla cuando ya no estaba entre nosotros.

¡Descansa en paz compañero!

Valoración elecciones municipales Cerdanyola 2011

Han pasado las elecciones municipales en Cerdanyola y toca hacer un balance de ellas. Los socialistas hemos vuelto a ganar y Carme Carmona volverá a ser nuestra alcaldesa los próximos 4 años. Estamos satisfechos, contentos con el resultado: sobre todo viendo el tsunami que hemos sufrido en Catalunya y el resto de España. Hemos aguantado bien el golpe, muchos eran los que apostaban por una victoria de Toni Morral (alguna cena he ganado incluso), cuando ha sido, sin lugar a dudas, el gran perdedor del 22 de marzo. No olvido sus palabras a la recién escogida alcaldesa, Carme Carmona, en el pleno de investidura: “ens veurem les cares”. Pues sí, os las habéis visto.

Ahora bien, debemos hacer una reflexión profunda por la pérdida de 2163 votos y en consecuencia 3 concejales. La coyuntura no nos era favorable y ha sido la tónica general. Dicha reflexión seguramente se deba contextualizar en un conjunto mucho más global, mucho más general. En Cerdanyola hemos pagado la desilusión, la huida del voto socialista hacia otras formaciones que han convencido más que la nuestra. Seguramente nos han faltado años de gestión, como en otras ciudades de alrededor que han mantenido resultados. Nosotros cogimos un gobierno a año y medio de final de mandato, en una situación económica pésima y con la maquinaria totalmente desengrasada. Hemos hecho bien nuestro trabajo, como ya escribí en un post anterior, pero evidentemente es poco tiempo para que sea visualizado en su totalidad. Aun así, hemos ganado en todos los barrios de Cerdanyola a excepción de Montflorit-Xops, Xarau-Cordelles y Bellaterra. Por primera vez en la historia hemos ganado en Canaletas, siguiendo claramente una tendencia al alza desde el año 2003.

Felicito al resto de partidos que tienen motivos para estar contentos: al PP y a mi amigo Buenaño por obtener un resultado histórico y pasar a ser segunda fuerza en la ciudad; a CIU por aumentar un concejal; a ERC por recuperar lo que no tenía que haber perdido nunca (me alegro especialmente por Dani Mallén, Cerdanyola gana con su presencia en el Ayuntamiento); y a Compromís por sus 1875 apoyos, nada sencillos de conseguir.

Ahora toca hablar, dialogar, pactar. Esperemos que todos sepamos estar a la altura y antepongamos los intereses de Cerdanyola a los personales. Debemos hacer un buen gobierno para la ciudad, son muchos los temas que están encima de la mesa y muchas las necesidades de los que peor lo están pasando con esta maldita crisis. La aritmética es complicada y se necesitan 3 partidos para llegar a la mayoría absoluta, también se puede optar por formulas menos deseadas como un gobierno en minoría. En cualquier caso, Cerdanyola tiene que salir ganando.

Festa Jove i Socialista

El proper dijous 12 de maig a les 21h, la Joventut Socialista de Cerdanyola organitza el seu acte de campanya a la sala ACME.


Esteu convidats per gaudir d'una gran nit al costat de tots el candidats joves i recolçar a la nostra candidata del PSC i futura alcaldessa, Carme Carmona.

Amb Carme Carmona, guanyen els joves!

Carme Carmona per una Cerdanyola guanyadora

Arribem al final del mandat municipal 2007 – 2011. Un mandat que va començar malament, amb un pacte terrorífic i contra natura entre ICV-EuiA, CIU i el PP que va donar la alcaldia al senyor Morral. Com era d’esperar, allò no podia acabar bé de cap de les maneres i no van arribar a bon port. A un any i pocs mesos de les següents eleccions, es va formar un nou govern entre PSC i CIU. Un govern amb majoria, estable i seriós; que ha assentat les bases per encarar el futur amb totes les garanties per una ciutat com Cerdanyola. No podíem permetre’ns el luxe de seguir apostant per aventures i quimeres que l’únic que han aconseguit és que la nostra ciutat perdés pistonada.

Arribats a aquest punt, ja s’han presentat tots els partits polítics que concorreran a les eleccions municipals del proper 22 de maig. En total són 12 candidatures, de totes les ideologies i colors que faran difícil que algun ciutadà no és vegi representat en alguna d’elles, a no ser que s’opti pel vot en blanc o nul: una opció tan vàlida com qualsevol altre (l’important és exercir el dret i anar a votar).

Òbviament i com no podia ser d’un altre manera, crec que la candidatura que millor representa a la Cerdanyola real és la dels i les socialistes encapçalada per la Carme Carmona i en la qual tinc l’honor de formar-hi part. En poc més d’un any la Carme ha estat capaç d’endreçar la casa, començant per les malmeses finances municipals (tancant el 2010 amb superàvit) , seguint per desenvolupar el Pla Urban (estava aturat!) i infinitat de millores de l’espai públic, continuant per tenir la ciutat més neta que mai amb un nou contracte de neteja, seguint amb una política ocupacional com la situació de crisis mereix i finalment ser distingits per la nostra inversió dels projectes FEOSL com a ciutat de la Ciència i la Innovació. Podria seguir destacant avenços en aquest curt període de temps, com l’obertura del patis dels col·legis els caps de setmana, la creació d’un viver d’empreses pels emprenedors, la remodelació de la Plaça Sant Ramon o l’ Avinguda Canaletes, la instal·lació de parcs a les places de Cerdanyola 2000, la pavimentació de l’Avinguda República Argentina i el final del Passeig Cordelles... i un llarg etcètera que trobareu en el balanç de mandat 2010-2011.

Han quedat moltes coses per fer, moltes; però en un any és difícil aprofundir més. Hem de remodelar integralment les places de Cerdanyola 2000, millorar pavimentacions de molts carrers, millorar voreres de pràcticament tots els barris, seguir apostant per millorar l’activitat econòmica i crear llocs de treball, apostar més per la formació per encarar la crisis, millorar les nostres polítiques socials, trobar la millor solució per l’abocador de Can Planes, apostar pel nostre esport, recuperar la instal·lació de Fontetes, etc. Tenim tantes coses per nomenar, tantes coses per fer, totes per Cerdanyola i la seva gent.

Com diu el títol d’aquest bloc, crec que “Nos sobran los motivos” per donar suport a la Carme Carmona. Mereix seguir sent la nostra alcaldessa a partir del 22 de maig, la que lideri l’equip que ha d’aconseguir una Cerdanyola de primera, una Cerdanyola guanyadora.

El planter de Carme Carmona

Les Joventuts Socialistes de Cerdanyola (JSC) aportaran 6 candidates i candidats a la llista que presenta el Partit dels Socialistes de Catalunya als comicis del 22-M. Són Javier Montes, número 9 de la llista i actual regidor d’ocupació, Noèlia Sánchez, a l’onzena posició i responsable de les carteres de joventut i polítiques d’igualtat del govern municipal, David Muñoz, primer secretari de les JSC i candidat número 12, Jonathan Márquez, en dissetena posició, Santi Moro, en el vintè lloc i Andrea Borrego, com a suplent.

El viver de jardineria primeres passes

El viver de jardineria del Servei Municipal d'Ocupació comença a donar les primeres passes... aquestes fotos les he realitzat aquest mateix matí. Ja estem portant a terme les pràctiques del Tastet d'Oficis, dels Plans d'Ocupació i en breu també el faran servir els joves del programa Suma't. Estic molt content i satisfet d’aquesta actuació, segur que esdevindrà un espai de referència a la ciutat. Anem per feina!










I el viver d'empreses també va en la bona direcció.

Plataforma digital "Cerdanyola Oberta"

Ja està operativa la primera part de la Plataforma Digital “Cerdanyola Oberta”. Una plataforma que oferirà serveis i continguts interactius d’alt valor afegit a les empreses del territori, fomentant la cooperació empresarial i la projecció global de les empreses del nostre municipi. La plataforma sobre la qual se sustentarà el portal es basarà en un model obert i col·laboratiu que utilitzarà eines web 2.0 i tecnologies de fonts obertes.

El gran objectiu és augmentar la ocupació de la nostra ciutat, aprofitant les sinèrgies i les oportunitats de Cerdanyola del Vallès. Apropant les demandes i ofertes de les diferents empreses a través de la nostra plataforma.

Més objectius seran:

• Incrementar el nombre d’usuaris cerdanyolencs que utilitzin els serveis del SMO on line.

• Utilitzar la plataforma on line per realitzar assessorament, entrevistes, etc. D’aquesta manera optimitzarem el temps i els recursos; en aquests moments tots els serveis del SMO s’ofereixen presencialment.

• Dissenyar, programar i gestionar una plataforma digital sostenible que ofereixi serveis en línia d’alt valor afegit a les empreses i persones emprenedores del municipi.

• Definir i implementar un model interactiu basat en tecnologies web 2.0 que permeti generar sinèrgies entre les empreses, persones emprenedores i entitats educatives i científiques presents al territori.

• Esdevenir un aparador per a la promoció de projectes innovadors.

• Oferir un servei de formació en línia especialitzat i un repositori de continguts d’alta qualitat en innovació i TIC utilitzant tecnologies web 2.0 interactives.

• Fomentar la creació i ocupació de llocs de treball qualificat.

• Aconseguir un major coneixement de les característiques i dels diferents perfils dels usuaris.
  

Com a regidor d’Ocupació he visitat personalment als responsables del PTV, del Sincrotró, del Parc de l’Alba i de diferents empreses de Cerdanyola com Lacer o Akewuele; per presentar el projecte. Tots han vist amb bons ulls la plataforma i han trobat que “Cerdanyola Oberta” pot ser una oportunitat molt important i una eina de la qual podem treure molt profit tots plegats. Seguirem presentant el projecte, també a petites i mitjanes empreses, a treballadors autònoms i, en definitiva, a tots aquells que puguin aportar el seu granet de sorra a “Cerdanyola Oberta”. L’objectiu està clar: crear ocupació, millorar l’activitat econòmica i crear riquesa.

Mastercard (vídeo de campanya III)

Tercer vídeo de campanya de la Joventut Socialista de Cerdanyola per a les eleccions municipals del 22 de maig de 2011. En aquest vídeo podeu veure alguns exemples dels diners malgastats de l'ex-alcalde Antoni Morral d'ICV-EUiA. Al principi del vídeo es poden veure les famoses lletres de FACTA NON VERBA en un estat lamentable i que van costar uns 24.000€ o el famós pont de les Fontetes de pràcticament 2M€ i que no uneix res i que, per acabar-ho d’adobar, està mal construït.

Acto PSC presentación candidatura

Ayer celebramos en un Ateneo de Cerdanyola lleno hasta la bandera el acto de presentación de la candidatura que acompañará a Carme Carmona a la victoria el 22 de marzo. Un gran equipo que representa Cerdanyola en todos sus ámbitos y sectores. Sin dudas, el mejor equipo para la mejor ciudad.




1.-Carme Carmona Pascual, veïna Ca n’Antolí (militant)
2.-Victor Francos Díaz, veí del Centre (militant)
3.-Francisco Ortiz Herrera, veí de Canaletes (militant)
4.-Montserrat Montiel Pastor, veïna de Serraparera (militant)
5.-Eulàlia Mimó Viader, veïna de Serraparera (independent)
6.-Laura Rodríguez Morera, veïna del Centre (independent, verds)
7.-Felix Sánchez Sánchez, veí de Bonasort (militant)
8.-Maria José Cervantes Invernón, veïna del Turonet (militant)
9.-Javier Montes López, veí de Banús (militant, JSC)
10.-David Fuentes de los Santos, veí de Sant Ramon (militant)
11.-Noelia Sanchez Gamero, veïna de Bonasort (militant, JSC)
12.-David Muñoz Valle, veí de Serraparera (militant, JSC)
13.-Ivonne Cabrera Moreira, veïna de Serraparera (militant)
14.-Marian Navarro Marín, veïna de Banús (militant)
15.-Artur Gomez Duart, veí de Guiera (militant)
16.-Montserrat García de Alcaraz Guia, veïna del Centre (independent, verds)
17.-Jonathan Marquez Cervantes, veí del Turonet (militant, JSC)
18.-Ana Fernández Sañudo, veïna de Fontetes (independent)
19.-Feli Lopez Anglada, veïna de Banús (independent)
20.-Santi Moro Muñoz, veí de Fontetes (militant, JSC)
21.-Juan Carlos Rodrigo Bragado, veí de Ca n’Antolí (militant)
22.-Verónica Cordero Hernández, veïna de Sant Ramon (independent, verds)
23.-Juan Francisco Rodriguez Pociño, veí de Banús (militant)
24.-Gemma Jiménez Mateo, veïna de Fontetes (militant)
25.-Juan Antonio Caler Sánchez, veí de Banús (militant)

Suplents:

26.-Lidia Zulueta Garcia, veïna de Montflorit (independent)
27.-Prudencio Caparrós Navarrete, veí de Serraparera (independent)
28.-Andrea Borrego Valero, veïna de Serraparera (independent, JSC)

Creació viver d’empreses físic a Cerdanyola

Una de les primeres actuacions que tenia clar que havia de fer quan vaig entrar com a regidor d’Ocupació era crear a la nostra ciutat un viver d’empreses físic. No podia ser que a Cerdanyola del Vallès no disposéssim d’un espai d’aquestes característiques. A més, des del Servei Municipal d’Ocupació s’ofereix tot un seguit de serveis i assessoraments als emprenedors molt complert, però quedava coix per la falta d’un viver físic d’empreses. Un espai que genera ocupació, riquesa i que ajuda als emprenedors que arrisquen i aposten per crear la seva pròpia empresa. Són temps complicats, amb una taxa d’atur molt elevada i, per tant, hem d’apostar ara més que mai de forma clara i decidida per aquest tipus de polítiques que ajuden al petit empresari.


Puc dir que no ha estat fàcil, però finalment tindrem aquest viver. Serà modest, per unes 6 empreses aproximadament, però només serà un primer embrió d’un bon projecte que pot anar creixent amb el temps si veiem que funciona ( que estic segur que funcionarà). Dic que no ha estat fàcil perquè no teníem pressupost i la situació econòmica de l’Ajuntament tots sabem en quina situació està. Però ens vam posar en marxa, era la nostra obligació: buscant primer un local municipal, finançament extern, aprofitar els Plans d’Ocupació, el Programa "Noves Cases per a Nous Oficis", etc. I

Ara ja podem dir que tindrem a Cerdanyola un viver d’empreses físic a partir del mes de maig o juny, una vegada acabats els treballs que s’estan realitzant actualment. Estarà situat a la Avinguda Espanya, molt a prop de la Masia de Can Serraperera. No puc amagar la il·lusió que em fa, les ganes que tinc de veure-ho acabat i veure als emprenedors treballant els seus projectes empresarials.